Resultats de la cerca

Inicià estudis de piano de petit i aviat tocà en orquestres de jazz Acompanyà solistes com Bobby Hackett, Jo Jones i Vic Dickenson Els anys cinquanta del segle XX obrí dos clubs, i engegà el segell discogràfic Storyville El 1954 fundà el Newport Jazz Festival Més endavant n’organitzà d’altres, com ara la Grande Parade du Jazz de Nice, i creà una empresa per a dirigir-los Com a pianista es presentà sovint al capdavant del grup Newport Festival All Stars, que inclogué músics com Buck Clayton, Buddy Tate, Warren Vaché, Oliver Jackson i Slam Stewart

El seu precedent directe, el festival de jazz que tingué lloc a Niça l’any 1948 i que reuní orquestres de jazz de diferents països, el converteix en el més antic del món Els seus fundadors, George Wein i Simon Ginibre, l’anomenaren Grande Parade du Jazz de Nice, nom amb què fou conegut fins el 1984, any en què la corporació JVC es convertí en el principal patrocinador d’aquest esdeveniment A partir d’aquell moment passà a denominar-se JVC Gran Parade du Jazz, nom que mantingué fins el 1993 La principal característica del festival és la simultaneïtat dels concerts, possible gràcies a la…

Fundada cap al segle V aC, les primeres notícies musicals són del segle XV, període durant el qual la ciutat, sota el domini de Savoia, començà a subministrar molts dels membres del cor de la seva capella ducal, en aquells anys establerta a Chambéry De la mateixa època es té notícia de la celebració de les cerimònies litúrgiques amb música a les principals esglésies de la ciutat -Sant Joan, Sant Francesc, Sant Domènec i Santa Reparata- Al principi del segle XVIII Niça començà a gaudir de més independència política i desenvolupà una vida musical més rica El 1776 es construí el Maccarani, un…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House…

Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…

Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…

Vida Malgrat la seva nacionalitat, per l’estil de les seves obres i per inclinació personal podria ser considerat italià Els anys de joventut A quinze anys es traslladà a Hamburg, on estudià Posseïdor d’una bonica veu de tenor i amb grans dots d’actor, el 1718 ingressà com a cantant en la companyia de l’òpera de la ciutat L’any següent fou contractat per la cort de Brunsvic, on cantà òperes de GC Schürmann, FB Conti i A Caldara, i estrenà la seva primera producció, Antioco 1721 El mateix 1719 fou nomenat mestre de capella del duc Poc després de l’estrena d' Antioco viatjà a Itàlia, on visità…

Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per treballar en…

Vida Començà els estudis musicals a l’escola dels jesuïtes de Tàrent, i els continuà al Conservatorio de Sant’Onofrio, a Nàpols, entre el 1754 i el 1763 Durant els dos anys següents fou director musical del Teatro Marsigli-Rossi a Bolonya, on estrenà la seva primera òpera, Il Ciarlone , el 1764 En aquesta ciutat tingué els seus primers èxits, i, quan el 1766 tornà a Nàpols, el Teatro Nuovo li encarregà una òpera bufa, La vedova di bel genio 1766, rebuda amb un èxit notable A partir d’aquest moment la seva fama cresqué ràpidament, i al cap de pocs anys arribà a competir amb N Piccinni El 1776…

Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos anys estrenà…