Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Inácio Parreira Neves
Música
Compositor i cantant brasiler.
Fou actiu a la província de Minas Gerais durant el període colonial És esmentat per primera vegada, com a cantant, en els arxius de la Germandat de Nostra Senyora de la Misericòrdia El 1752 entrà a la Germandat de Sant Josep dels Homes de Color, en la qual intervingué en els assumptes musicals Només es conserven dues obres amb el nom de Neves Es tracta d’un credo 1780-85 per a cor mixt i una petita orquestra, dividit en sis seccions i escrit en un estil homofònic característic del període preclàssic, i un oratori de Nadal titulat Oratoria ao Menino Deos para a noite de Natal 1789, l’única…
lliçó
Música
Cadascun dels fragments de la Sagrada Escriptura o dels Sants Pares que el lector canta en la missa i l’ofici diví.
Es tracta d’un tipus de cant, entre la declamació i el cant pròpiament dit anomenat per alguns teòrics "cantillació" o "cantilenació", que des d’antic fins a la introducció de les llengües vernacles en la litúrgia romana 1964 era la manera com els ministres del culte cantaven les oracions, les lectures, els prefacis, etc, i com encara es canten en les diverses litúrgies orientals Cal cercar-ne l’origen en la lectura "cantada" de l’Escriptura a les sinagogues, amb l’influx, pel que fa al ritu llatí, de la lectio oratoria clàssica Es tracta de melodies senzilles, gairebé rudimentàries, amb…
música poètica
Música
Tercera de les disciplines musicals, que en el Renaixement s’afegí a les dues existents que reflectien l’antiga classificació aristotèlica: música teòrica i música pràctica.
Mentre la primera s’ocupava de l’especulació teòrica i la segona de la praxi interpretativa, la poètica -que deriva del seu significat grec, ’crear'- tractava de la composició El terme fou introduït per primera vegada per N Listenius el 1537, però fou J Burmeister qui primer el proposà en Hypomnematum musicae 1599 i en Musica poetica 1606 per sistematitzar les bases d’un nou concepte de composició el de la música basada en la retòrica retòrica i música Aquest concepte, que aviat fou un estil, es basà en els principis de la retòrica i adaptà les parts de la disposició clàssica del discurs en…
Joachim Burmeister
Música
Compositor i teòric alemany.
Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…
retòrica i música
Música
La relació entre retòrica i música cal situar-la dins el context de la música poètica (melopoètica o melopoiía), que era, des del segle XVI, la manera de designar la teoria de la composició.
Aquesta disciplina ensenyava el poiein , és a dir, la creació o fabricació de la composició musical en analogia amb l' ars poetica , d’acord amb les explicacions sistemàtiques d’Aristòtil i Horaci En la tradició, ars poetica i ars rhetorica no eren gaire diferents La retòrica ensenyava a l’orador orator com havia d’elaborar el discurs oratio , la finalitat del qual era ensenyar docere , commoure movere i delectar delectare els oients L' ars poetica ensenyava a crear la composició musical d’acord amb els preceptes de la retòrica En aquesta estreta relació entre ars poetica i música…
Publi Virgili Maró

Bust que probablement representa Publi Virgili Maró (Museo Gregoriano Profano, Roma)
Egisto Sani (CC BY-NC-SA 2.0)
Literatura
Música
Poeta romà.
Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…
,