Resultats de la cerca

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical

S’inicià amb la guitarra i la mandolina, i cap a la meitat dels anys trenta començà a tocar la bateria, essent un dels primers músics que s’interessaren pel jazz a Barcelona Els anys quaranta treballà en diferents sales integrat en conjunts amb força repertori jazzístic També fou un protagonista assidu de les jam-sessions que organitzava el Hot Club de Barcelona Acompanyà solistes com George Johnson, Don Byas i el jove Tete Montoliu Durant els anys cinquanta liderà el conjunt regular del Hot Club, del qual resten enregistraments Els primers anys de la dècada dels seixanta treballà a la sala…

De molt jove viatjà per Europa formant part de grups que actuaven en locals d’Alemanya, Suècia i Dinamarca Posseïdor d’una veu greu molt característica i d’una imatge escènica franca i desimbolta, després de publicar un primer disc poc difós, Canta a la vila 1980, aconseguí la popularitat a Mallorca amb el disc  Càrritx i roses 1983, en el qual ja es manifesten els seus trets bàsics un lirisme planer, una gran habilitat de melodista —inspirat sovint pel folklore illenc— i un humor poc depurat però directe i efectiu Després d’ Illamor 1985, aconseguí l’èxit al Principat amb Mallorquins i…

Lligat a les actuacions de l’Orquestra de Ràdio França des de la seva fundació 1976, durant els anys setanta inicià una important sèrie d’enregistraments, que inclouen des de música sacra fins a òpera Ha tingut directors de prestigi com E Ericson, W Sawallisch, R Muti, C Abbado, CM Giulini i P Boulez Ha actuat també a cappella en les sessions De vive voix que tenen lloc cada temporada a París, sota l’impuls de François Polgar, director de la formació des de l’any 1992 El 1997 fou distingit amb l’Ensemble Vocal pel seu enregistrament del Gloria de Francis Poulenc

Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…

Bibliografia Complement bibliogràfic Jaques-Dalcroze, Émile Opinions i comentaris a l’entorn de la gimnastica ritmica metode d’educació pel ritme del Prof Dr EJaques Dalcroze , Imp JHorta, Barcelona \Vanderspar, Elizabeth Manual Jacques-Dalcroze principis i recomanacions per a l’ensenyament de la rítmica , Pilar Llongueres, Barcelona 1990

El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…

Originàriament, l’agrupació estava formada per cinc o sis cantants i un llaüt, tot i que per a la interpretació de determinades obres se n’ampliava el nombre de membres A partir del 1979 fou dirigida per M Deller Els seus components han interpretat especialment música anglesa, des de l’època elisabetiana fins a la de Benjamin Britten Amb tot, el conjunt també ha abordat el repertori forà, especialment de C Monteverdi Ha combinat la investigació musicològica centrada bàsicament en els madrigals anglesos dels segles XVI i XVII amb els enregistraments discogràfics i la interpretació, activitat…

A vuit anys començà classes de piano amb Dinorá de Carvalho A catorze anys estudià harmonia amb Osvaldo Lacerda i composició amb Camargo Guarnieri També estudià a Darmstadt, Alemanya, amb Györgi Ligeti i Lukas Foss, i més tard perfeccionà els seus estudis a París amb Nadia Boulanger i Olivier Messiaen Durant els anys 1973 i 1974 exercí com a director del Conservatori Municipal de Cubatâo, Sâo Paulo, i com a professor de composició a la Universitat Estatal de Campinas 1975-2000, fins a la seva jubilació Pel que fa a les obres més destacables, cal esmentar A Missa da Paz 1965  Os Pequenos…