Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural El so és produït per la vibració dels llavis Aquesta pot ser recollida per una obertura, feta al vèrtex o en un costat de l’instrument, o bé per un broquet Emet un únic so fonamental a partir del qual, variant la pressió i posició dels llavis, es poden produir alguns harmònics En alguns casos, un forat prop del pavelló permet modular aquest so fonamental S’ha fet servir per a comunicar missatges, fer senyals, etc A Europa, cap al segle X, aparegué un corn amb broquet i forats per a modular els sons…

Nasqué a Barcelona l’any 1973 amb MC Poch al piano, M Gaspà al clarinet i P Serra alternant el violí i la viola Des del seu naixement ha estrenat moltes obres de compositors contemporanis, un gran nombre de les quals dedicades especialment a aquesta formació i una quantitat considerable deguda a autors catalans És un dels grups capdavanters en la difusió de la música contemporània El 1979 el Trio amplià la seva plantilla de manera flexible a partir de la formació inicial Joan Lluís Moraleda n’és el director habitual

Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors de Sweelinck…

Les tonades, senzilles i molt repetitives, eren fetes a partir de tres acords, s’acompanyaven de guitarra i violí i elogiaven els valors del camp Una de les arrels del country , el hillbilly , es distingia per la preeminència de banjos i dobros Aquest tipus de música començà a ser conegut els anys vint i trenta del segle XX a partir dels programes de ràdio d’Ole Orpy A partir dels anys cinquanta, en fusionar-se amb un estil musical similar que es feia a la costa oest, aparegué el country western Aquesta música, que tingué Nashville com a capital, assolí un gran èxit comercial…

Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el…

Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant  armeni  Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les…

El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…

Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que decideixi l’instrumentista a partir del baix Aquest…

Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical…

El terme del llatí tenere , ’sostenir' fa referència al fet que aquesta veu constitueix el fonament sobre el qual es pot construir tot l’edifici polifònic Cal recordar que, en aquesta època, el mètode de composició polifònic era successiu, és a dir, a una veu ja acabada en aquest cas, el tenor s’afegia una de segona en la seva totalitat el duplum , després una tercera veu el triplum , etc El tenor es basà generalment en una melodia preexistent pertanyent al repertori gregorià i acostumà a ocupar la posició més greu del conjunt, sense que això autoritzi a identificar-lo necessàriament amb una…