Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
estil brillant
Música
Tòpic estilístic del Classicisme que consisteix en passatges basats en diverses fórmules d’arpegis i escales de gran virtuosisme i espectacularitat.
És freqüent trobar exemples d’estil brillant tant en la música per a instrument sol com en música de cambra o orquestral, i en les parts de caràcter menys temàtic, com ara en les transicions i les codes, o les cadenze dels concerts Es pot considerar com a precursor de l’estil brillant l’escriptura dels passatges d’autors del Barroc italià A Vivaldi, A Corelli, etc basats en les repeticions i progressions
estil heroic
Música
Conjunt de característiques que reuneixen les obres (especialment als segles XVIII i XIX) o els passatges musicals que, de manera explícita o no, fan referència a una narració de tipus èpic o exalten accions he roiques.
Al segle XIX la Simfonia núm 3 , 'Heroica' de Beethoven va ser el paradigma de la música heroica La seva influència és clara, tant en obres simfòniques les terceres simfonies de R Schumann i J Brahms, com en obres dramàtiques el tractament musical del personatge de Sigfrid a la Tetralogia wagneriana i també en obres orquestrals però manifestament programàtiques Una vida d’heroi , de Richard Strauss La vida d’un heroi pot incloure situacions molt diferents, per la qual cosa en la música considerada heroica es pot trobar des de l’exaltació triomfal per exemple, l’inici de l’esmentada obra de…
variació coral
Música
Cadascuna de les variacions d’una sèrie composta a partir d’un coral.
Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors…
Friedrich Wilhelm Zachow
Música
Compositor i organista alemany.
Probablement estudià orgue amb Gerhard Preisensin El 1684 fou nomenat organista de la Marienkirche a Halle, on romangué la resta de la seva vida A més dels seus deures com a organista, dirigia el cor i les interpretacions musicals de l’església Fou també un prestigiós professor i tingué alumnes destacats, com Gottfried Kirchhoff, Johann Gotthilf Krieger, Johann Gotthilf Ziegler i fins i tot GF Händel La producció musical de Zachow és extensa Escriví unes 100 cantates religioses, de les quals només s’ha conservat una tercera part Algunes són compostes a partir de textos presos literalment de…
sautillé
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer botar l’arc contra les cordes de forma que cada bot, alternativament arc amunt i arc avall, produeixi una nota.
S’efectua a la zona central de l’arc i s’empra en passatges ràpids Sovint es considera un terme sinònim de spiccato
louré
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a articular diverses notes seguides sense canviar la direcció de l’arc.
Conegut també amb el terme italià portato , s’executa alla corda gràcies a una suau discontinuïtat en la pressió i la velocitat de l’arc S’utilitza sovint en passatges de caràcter cantabile
scordatura
Música
En els instruments de corda, especialment els de corda amb mànec, accordatura o afinació anòmala —d’una o més cordes— respecte a l’habitual de l’instrument, que fa possible o més fàcil l’execució d’alguns passos o acords, i també permet obtenir un timbre especial en certes notes o passatges.
A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument està afinada…
estil sacre
Música
Estil del Classicisme que s’aplica a les obres musicals religioses que es decanten per l’ús de la polifonia imitativa característic del llenguatge musical d’autors com T. L. de Victoria o G.P. da Palestrina.
Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach
canario
Música
Dansa de tempo ràpid i compàs binari compost o ternari simple, probablement originària de les illes Canàries.
D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina