Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Eloy Salmón
Música
Compositor i intel·lectual bolivià.
Fou un dels músics més destacats a La Paz en el període comprès entre la independència i la guerra del Pacífic, juntament amb Arana i els germans Núñez del Prado El 1863 estrenà un Himno paceño , una obra molt popular Compongué al voltant de seixanta obres, moltes de caràcter patriòtic, com Los mártires de la compañía i La paceña La seva música combinava la influència de l’estètica italiana, dominant llavors a Bolívia, i l’exaltació nacionalista, que prengué força després de la separació del Perú i que donà lloc a moltes marxes militars i himnes patriòtics
Gervais-François Couperin
Música
Compositor i organista francès.
Fou el tercer fill d’Armand-Louis Couperin i Elisabeth-Antoinette Blanchet, dels quals obtingué tota la seva formació musical Seguint la tradició familiar, fou organista a diversos centres parisencs, com ara la Sainte Chapelle i les esglésies de Saint-Gervais, Saint Jean i Sainte Marguerite També substituí el seu pare a Notre-Dame El 1792 esposà la cantant Hélène-Narcisse Frey, deixebla seva Arran de la reobertura de l’òpera el 1793, interpretà aires patriòtics amb un petit orgue, i després de la revolució compartí, des del 1810, les funcions d’organista de l’església de Saint…
Zdenek Nejedlý
Música
Musicòleg, polític i escriptor txec.
Fill del professor de música i compositor Roman Nejedlý 1844-1920, rebé una formació musical molt àmplia, al mateix temps que estudiava filosofia a la Universitat de Praga 1896-1900 El 1905 obtingué el doctorat en musicologia a la mateixa universitat, on des del 1909 impartí aquesta matèria Fou un dels màxims representants de la musicologia txeca d’abans de la Segona Guerra Mundial Després del conflicte bèllic, s’introduí en la política, fou ministre des del 1945 i exercí diversos càrrecs oficials Feu nombrosos estudis biogràfics, tant de músics com de literats i figures nacionals txeques En…
Leopoldo Miguez
Música
Compositor i violinista brasiler.
Estudià música a Porto, amb N Ribas, i tornà al Brasil el 1871 El 1882 marxà cap a París per ampliar estudis amb A Thomas Fou vencedor del concurs que l’Estat convocà el 1889 per a establir l’himne brasiler el text era de Medeiros i Alburquerque Tot i això, el nou himne no fou adoptat oficialment, i es continuà emprant el que havia compost Silva el 1831 Els esforços de Miguez al capdavant de l’Institut Nacional de Música el convertiren en un dels millors centres brasilers Compongué diferents himnes patriòtics, l’òpera Saldunes i poemes simfònics, com Parisina , Oda a Victor Hugo , i Prometeu…
Šalva Mikhajlovic Mšvelidze
Música
Compositor georgià.
El 1930 es diplomà al Conservatori de Tbilisi, després d’estudiar-hi amb M Bagrinovskij i S Barkhudar’an Posteriorment es perfeccionà a Moscou amb V Šcerbac’ov Impartí classes de teoria i composició a l’Institut Musical de la capital georgiana i participà en diverses activitats de recerca etnomusicològica Com a director artístic del Conjunt de Cants i Danses de Geòrgia, dugué el grup al cim de la seva popularitat Del 1950 al 1952 fou director del Teatre d’Òpera de Tbilisi Les seves obres escèniques més importants són La saga de Tariel 1946 i L’ajudant del gran mestre 1961 Escriví també alguns…
himne
Música
Els himnes nacionals són cants, marxes o altres peces vocals o instrumentals que un estat o una nació declaren oficials per a ser interpretats en determinades ocasions solemnes.
Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent,…
Josep Melcior Gomis i Colomer
Música
Compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li…
Stanislaw Moniuszko
Música
Compositor polonès.
Vida De ben petit mostrà un talent especial per a la música La seva mare l’hi inicià a través de cants patriòtics, i posteriorment anà a Varsòvia, on estudià amb A Freyer Si a casa seva estigué en contacte amb el folklore camperol i les influències ucraïneses i lituanes, a la capital conegué les formes musicals més urbanes, com les masurques o les danses de Cracòvia A Vílnius, ciutat que visità el 1836, conegué el món de l’òpera i el repertori de l’època Tot seguit s’installà a Berlín 1837-40 per estudiar-hi composició amb CF Rungenhagen Després dels èxits obtinguts per les seves…
Josep Ferran Sor i Muntades
Josep Ferran Sor
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…
,
comèdia musical
Música
Fórmula popular de teatre musical apareguda a la Gran Bretanya i els Estats Units cap a l’any 1890 a partir de l’òpera còmica i l’opereta de Londres.
Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…