Resultats de la cerca

Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat,…

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves…

Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio…

Fill petit dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Fins a onze anys estudià violí Ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumne de violoncel de Paul Tortelier i Pierre Pasquier Obtingué un primer premi en violoncel i un altre en música de cambra Fou guardonat al Concurs Pau Casals de Budapest 1968 i al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, de Florència 1969 Amb els seus germans, Patrice i Frédérique , formà el Trio Fontanarosa Durant dotze anys, entre el 1968 i el 1980, formà part de l’Orquestra de l’Òpera de París, i…

Filla dels pintors francesos  Lucien Fontanarosa París, 19 de desembre de 1912 - Créteil, Val-de-Marne, 27 d’abril de 1975 i Annette Faive-Fontanarosa París, 1911 - novembre del 1988 Començà els estudis de piano a cinc anys i de seguida ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on estudià amb Charlotte Causeret del 1949 al 1958 Posteriorment perfeccionà els seus estudis a les classes de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París i el 1964 obtingué el primer premi de piano L’any següent guanyà el primer premi de música instrumental a la classe de Pierre Pasquier en…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les seves obres L’…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…

És un dels festivals més antics i importants d’Europa Ofereix un programa ampli i variat que inclou concerts i representacions operístiques i de ballet Fou fundat pel director d’orquestra i compositor Vittorio Gui el 1933, i ràpidament guanyà fama internacional En aquest festival es dona molta importància a la coreografia i a l’escenografia de les òperes Grans directors de teatre i cinema, com també pintors i escultors, han collaborat en aquest aspecte de les representacions per a crear-ne els decorats i el vestuari El Maggio Musicale Fiorentino, que es desenvolupa al llarg d’un…

Estudià violí amb L von Auer, instrument en el qual destacà com a nen prodigi També realitzà estudis de pintura, primer amb el seu pare i després a Odessa El 1909 s’installà a Berlín, on ingressà al Sternsches Konservatorium El 1914 compongué un Trio per a cordes , escrit en una variant del dodecatonisme, en què cada nota té una durada distinta A Berlín fou un dels fundadors del Grup Novembre 1918-19, integrat per pintors dadà, i també un dels signants del Manifest Dadaista del 1919 Durant les exposicions realitzades per aquest corrent interpretà algunes de les seves obres, com…

També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de…