Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Fernand Pérez de Medina
Música
Compositor castellà.
L’any 1477 entrà al servei de la capella de la reina Isabel la Catòlica i gaudí de privilegis atorgats per aquesta El Cancionero Musical de Palacio transmet dues composicions atribuïdes a aquest compositor, el villancico a quatre veus No hay plazer en esta vida i la cançó Es por vos si tengo vida També se’n coneix una composició litúrgica, l’antífona Salve regina , concebuda alternant el cant pla i la polifonia Un dels versets tractats polifònicament podria ser un dels primers exemples peninsulars de l’escriptura a cinc veus
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió…
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…
kírie
Música
Cant del començament de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…
goigs
Música
Himnes religiosos compostos principalment en honor de la Mare de Déu o dels sants, especialment en alguna de llurs advocacions.
Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…
passió
Música
Obra musical sobre la narració evangèlica de la passió i la mort de Jesucrist (per a la passió de caràcter litúrgic vegeu pàssia).
Des de l’Edat Mitjana la lectura dels textos el Divendres Sant o en altres diades de la Setmana Santa es feia en cant pla En les primeres elaboracions polifòniques, només les turbae i els personatges secundaris soliloquentes eren tractats contrapuntísticament, mentre que el narrador, o evangelista, i Jesús continuaven tenint les seves paraules en cant pla Aquest tipus de passió responsorial sorgí a mitjan segle XV Del principi del segle XVI data Antoine de Longaval o Jacob Obrecht el primer exemple de passió motet el text hi és tractat d’acord amb les característiques pròpies d’un motet Les…
villancico
Música
Forma literària i musical molt popular a la Península Ibèrica a partir del final del segle XV i que tingué vigència fins al principi del XIX.
Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical…
cant anglicà
Música
Repertori de fórmules musicals, harmonitzades polifònicament, utilitzades en el cant dels salms i dels càntics propis de les celebracions litúrgiques de l’Església Anglicana.
El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament compostos L’…
paràfrasi
Música
Tècnica compositiva dels segles XV i XVI que consisteix a elaborar polifònicament una melodia extreta d’un cant pla, citant-la en una o més veus.
Tot i que no sempre, la melodia original solia aparèixer a la veu superior, i servia de tenor d’una composició a tres o quatre veus Usualment se n’alteraven o variaven algunes de les característiques melòdiques o rítmiques originals, sense que deixés de ser reconeixedora Al segle XVI la paràfrasi de vegades es desenvolupava imitativament, passant d’una veu a una altra, com feu Josquin des Prés en la Missa Pange lingua
salm
Música
Composició poètica de caràcter religiós, d’origen hebreu, destinada a ser cantada en celebracions cultuals, tant en la litúrgia sinagogal jueva com en la cristiana.
El terme es refereix concretament a les 150 peces que integren el Llibre dels Salms o Saltiri , un dels textos que formen part de la Bíblia El mot prové del grec psalmós , que és al seu torn una traducció de l’hebreu mizmor , que significa cant o poema acompanyat d’un instrument de corda pinçada o saltiri Una bona part dels salms fou composta en temps dels reis segles X-VI aC, bé que n’hi ha alguns d’anteriors els més recents poden ser dels segles IV-II aC El Llibre dels Salms fou aplegat probablement amb vista al culte sinagogal segle V aC Des del punt de vista literari, un salm consta d’un…