Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
concertació
Música
Procediment formal basat en les relacions entre un solista o un grup de solistes i l’orquestra.
Tot i que actualment la paraula concertació indica el fet de posar-se d’acord, la concertatio llatina significà ’lluita', ’disputa' En aquest sentit, les relacions entre el solista i el tutti poden ser de diàleg i d’alternança però també de rivalitat, quan, per exemple, el solista oposa el seu virtuosisme a la potència orquestral
Nella Anfuso
Música
Soprano siciliana.
A banda dels seus estudis musicals, es doctorà en lletres Després perfeccionà la seva tècnica vocal a Roma Debutà a Florència el 1971 amb un recital dedicat a G Caccini, de qui s’ha convertit en especialista, tant des del punt de vista interpretatiu com musicològic El 1985 fundà una companyia lírica a Florència per tal de posar en pràctica les seves investigacions
lirisme
Música
En un sentit estricte, i només en música, terme que fa referència a la intensitat emotiva d’una obra musical considerada com a traducció (expressió o imitació) de la intimitat afectiva d’un individu.
L’origen de la paraula lliga el seu significat amb la poesia antiga destinada a ser cantada o acompanyada, la poesia lírica del grec lyra , instrument de corda Segons el que en digué la teoria grega de la poesia, el sentit d’aquest afegit musical era aprofitar l’extraordinari poder d’impressió de la música per a reforçar el propi poder d’afecció de la paraula cantar, musicar el text, era fer més patètic el poema El que s’anomenà ’òpera', ’teatre líric', ' drame lyrique ', etc nasqué -enfront del moralisme ascètic propi de la música eclesiàstica- com el projecte de redescobrir el secret del…
notes inégales
Música
Convenció interpretativa del Barroc francès que altera els valors escrits iguals en desiguals (notes desiguals).
La documentació d’aquesta convenció data ja de vers el 1550, sobretot en els tractats de música francesos La majoria, i els més detallats, estan datats entre els anys 1690 i 1780 A França, els verbs pointer, inégaliser i d’altres s’empraven sinonímicament en el sentit de desigualar La tècnica més habitual dels intèrprets per a fer les notes inégales era la de pointer , és a dir, posar puntets als valors De fet, atorga una articulació i un caràcter singular al discurs musical
siurell
Música
Instrument de vent, de terra cuita, que consta d’un petit xiulet inserit en una figura que descansa sobre una petita base, també de terra cuita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps
harmònium mecànic
Harmònium mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat), del final del segle XIX i principi del XX, que consisteix en un harmònium convencional amb l’afegit d’un sistema de programació de l’execució musical.
Quasi tots els exemplars construïts són, de fet, instruments mixtos, ja que es poden tocar de la forma manual convencional o bé com a instruments mecànics semiautomàtics, en què la intervenció humana es redueix a manxar per a posar en funcionament l’instrument En un primer moment, els harmòniums mecànics utilitzaven com a sistema de programació un corró de fusta amb grapes Més endavant, s’aplicà el sistema pneumàtic de lectura característic de la pianola, amb un rotlle de paper perforat associat a un lector d’aspiració d’aire
nasard
Música
En l’orgue, joc labial de mutació, de la talla de les flautes, amb la qualitat de poder ser afinat en tots els harmònics dels seus sons fonamentals, inclosos els de l’octava.
Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc
moviment
Música
Cadascuna de les parts que integren una obra, amb un grau d’autonomia suficient per a poder ser considerades individualment.
Aquest terme s’aplica en obres com la sonata que sol tenir quatre moviments, obres de cambra d’estructura similar duo, trio, quartet, la simfonia, el concert que en sol tenir tres, la suite , etc Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca , que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo allegro , adagio , presto , etc, sovint s’empra la paraula ’temps’ com a sinònim de…
oïda absoluta
Música
Capacitat de la memòria per a recordar una freqüència musical sense cap referència.
Els qui tenen oïda absoluta poden reproduir, reconèixer i anomenar qualsevol so sense comparar-lo amb un altre de conegut perquè recorden l’altura absoluta de tots els sons Aquesta aptitud és present de vegades en els músics, lligada a l’estudi i la pràctica d’un instrument Hi ha diferents graus d’oïda absoluta, des de la capacitat d’identificar un so produït amb qualsevol timbre i registre fins a la possibilitat de reconèixer tan sols alguns instruments en determinats registres Els investigadors no acaben de posar-se d’acord sobre l’origen d’aquesta capacitat, que sembla estar…