Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera com a baix, el repertori del qual estudià a la seva ciutat natal amb P Kraus Debutà el 1936 com a Titurel Parsifal i el 1942 cantà a la Haia Després de la Segona Guerra Mundial, en què fou fet presoner, actuà regularment a Hamburg, Viena i Munic El 1953 cantà amb la companyia de l’Òpera de Munic al Covent Garden en unes aplaudides funcions d' Arabella Especialitzat en el paper de Telramund Lohengrin , l’interpretà en nombroses ocasions als festivals de Salzburg i Bayreuth, i també en diversos teatres europeus Interpretà així mateix personatges de compositors del…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà en el marc del Maggio Musicale Fiorentino després de seguir diversos cursos al Teatro Comunale florentí Especialitzada en repertori cambrístic, protagonitzà diverses estrenes d’autors del segle XX com L Nono, S Bussotti o G Manzoni, del qual el 1975 estrenà Per Massimiliano Robespierre També fou una intèrpret destacada de compositors de la Segona Escola de Viena Fou professora d’interpretació vocal del Conservatori de Florència El 2005 rebé el premi Filo d'argent de l'associació Auser i el 2009 el premi Giuseppe Verdi 'A life for music…

L’any 1891 es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de Vasilij Safonov El 1889 oferí el primer concert sota la direcció d’Anton Rubinstein i el 1895 guanyà el Premi Rubinstein, fet que significà l’inici d’una important carrera concertística Entre el 1902 i el 1906 fou professor de piano del Conservatori de Moscou El 1906 inicià una intensa etapa de gires internacionals que durà vuit anys i que el portà, entre altres llocs, als Estats Units L’esclat de la Primera Guerra Mundial el sorprengué a Berlín, on fou fet presoner Un cop alliberat, decidí d’installar-se als Estats…

Després d’haver-se format com a fagotista, estudià cant a Stuttgart, on el 1975 debutà com a primer presoner de Fidelio El 1977 debutà a Bayreuth com a Froh L’or del Rin i posteriorment s’hi presentà amb els grans papers wagnerians per a tenor com Lohengrin en 1979-81, Sigmund en 1983-86 i Sigfrid en 1988-90 El 1980 debutà al Metropolitan de Nova York amb el personatge de Lohengrin, i el 1987 hi tornà com a Loge L’or del Rin El 1985 fou Sigmund La valquíria al Gran Teatre del Liceu, escenari on tornà el 1986 com a Lohengrin i el 1988 com a Max El caçador furtiu També s’ha destacat en…

Adquirí la seva formació musical a Mannheim, i rebé lliçons de GJ Vogler Després seguí una vida atzarosa com a director de bandes militars, fins que fou fet presoner en la guerra napoleònica Deixà l’exèrcit després de la batalla de Waterloo, i el 1815 ingressà en l’orquestra del duc Guillem de Nassau com a director D’ençà d’aquest moment la seva vida feu un nou tomb convertí l’orquestra del duc en una de les millors de l’època i començà una important carrera com a concertista per Alemanya, Suïssa i Bèlgica Conegué l’obra de L van Beethoven, que influí notablement en les seves…

Vida Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris El seu primer mestre fou G A Walter, i posteriorment fou deixeble de H Wissenborn Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F Schubert a la ràdio Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival de Salzburg…

De jove pertangué per la seva ideologia —més sentimental que no política— als cercles literaris liberals d’oposició Zel’onaja Lampa ‘El llum verd’ i Arzamas, que tingueren un paper important en la polèmica literària i lingüística de l’època Aquests anys escriví alguns poemes que motivaren el seu exili al sud Vol’nost ‘La llibertat’, 1817, A Čaadajev 1818, Derevn’a ‘El poble’, 1819, etc Estant al sud compongué els seus poemes romàntics més importants Kavkazskij plennik ‘El presoner del Caucas’, 1822, Bratja razbojniki ‘Els germans bandolers’, 1821-22, editat el 1827,…

Vida La seva mare era lituana i el seu pare, un oficial de l’exèrcit de Napoleó que, obligat a romandre a Rússia per culpa d’una ferida de guerra, després de la retirada de l’exèrcit francès el 1812 s’establí a Vílnius com a professor de francès Com altres importants músics russos coetanis, no fou educat per a ser un músic professional i, posteriorment, ell mateix escriví que la composició no donava prou per a viure Tot i això, combinà els seus estudis generals amb la seva formació musical i estudià piano i teoria amb el compositor polonès Stanislaw Moniuszko El 1851 entrà a l’Escola d’…

Vida Creador de l’òpera nacional hongaresa, fou un personatge clau en la vida musical del seu país durant el segle XIX Rebé la primera formació musical del seu pare, mestre d’escola i director de cor, i del 1822 al 1825 estudià amb H Klein i K Turányi a Pozsony actual Bratislava, Eslovàquia Allà escoltà les danses de J Bihari i l’òpera hongaresa més famosa fins aquell moment Béla futása 'El vol de Béla', de J Ruzitska Més tard es traslladà a Kolozsvar, on treballà com a pianista mentre es dedicava a l’ensenyament i a la composició de les seves primeres obres per a piano L’any 1834 inicià la…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Bielefeldt, i a partir de setze anys els continuà a Brunsvic Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat en una companyia de tancs de l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeldt El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfgang Fortner, i al mateix temps aprengué de…