Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Carles G Vidiella Debutà com a concertista de piano l’any 1908 Després esdevingué professor de l’Escola Municipal de Música Actuà amb l’Orquestra Pau Casals, violoncellista amb el qual tocà en diversos conjunts cambrístics juntament amb J Thibaud, G Cassadó, J Massià i F Costa La seva presència s’escampà arreu de Catalunya després d’haver dut a terme una activa trajectòria internacional, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 1927 fundà i dirigí una orquestra amb el seu nom que acompanyava les projeccions…

El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB…

Estudià piano a Madrid amb Julia Parody Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I Albéniz, M de Falla i E Granados Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat concertística des de llavors El…

En el moment de la seva creació es decidí dotar-lo de personalitat pròpia, per la qual cosa s’optà per dedicar cada edició a un tema monogràfic, i alhora se li volgué donar un important component pedagògic, que es complementà, entre d’altres activitats, amb conferències, exposicions i projeccions cinematogràfiques El 1982, les desavinences entre les Joventuts Musicals i l’Ajuntament de Granollers, que s’havia fet càrrec de la major part del finançament, comportaren la desaparició del festival No fou fins el 1987 que l’Ajuntament decidí restaurar-lo, i n’encarregà l’organització a…

La programació del festival inclou concerts orquestrals i de música de cambra, recitals a càrrec de prestigiosos grups i solistes, el Cicle de Música del Segle XX -que té com a objectiu principal l’estrena d’obres de compositors actuals i la interpretació d’obres del repertori contemporani-, el Cicle Ricard Viñes -deu recitals de piano en què sobres del segle XX- i el Cicle de Joves Intèrprets Entre els solistes que han assistit a les diferents edicions d’aquest esdeveniment destaquen Yehudi Menuhin, Ruggiero Ricci, Jean-Pierre Rampal, Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Joaquín Achúcarro,…

Fou l’agrupació més popular de les que tingué l’Associació, fundada per Pau Casals l’any 1925 La iniciativa fou promoguda pels socis Josep M Llorens i Josep Burgas, i el 6 de maig de 1934 se celebrà el concert de presentació pública, sota la batuta del seu director artístic, el jove violoncellista i director d’orquestra Joan Pich i Santasusana El concert, que inclogué obres de JS Bach, E Grieg, A Borodin, L van Beethoven i Enric Morera, tingué lloc al Palau de Projeccions de Montjuïc, en un acte en commemoració de la Festa del Treball A partir de la segona actuació pública, tots…