Resultats de la cerca

D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

Inicià els seus estudis a Copenhaguen i després viatjà a Alemanya, Holanda i Àustria per ampliar la seva formació En retornar a Dinamarca, es dedicà a tasques pedagògiques, ocupà alguns càrrecs administratius relacionats amb la música i també treballà en el món editorial musical per exemple, dirigí Edition Dania El seu vessant compositiu es veié afectat per aquestes ocupacions Com pongué fins a una edat molt avançada, però durant els darrers anys de la seva vida els problemes de visió l’obligaren a tenir un ajudant que escrivís per ell El seu estil es mou dins de paràmetres propers…

Es formà el 1959 integrat per Guillermo Rodríguez, Josep Maria Alegret i Manuel Madruga, però la formació començà a ser coneguda arran de la incorporació del cantant Antoni Miquel Cervero, Leslie, àlies l’Anxoveta , que es convertí en líder del grup Als antípodes de la Nova Cançó i del rock laietà posterior, els Sirex tenien un repertori propi en castellà, de temes de rock dels cinquanta, i també de molt propers a la primera època de The Beatles, de qui foren teloners en el concert que aquest grup oferí a Barcelona l’any 1965 Cançons com Si yo tuviera una escoba , Que se mueran…

És un dels cantautors més propers al rock del final del segle XX i principi del XXI Amb la seva veu rogallosa i les seves lletres amargues i desesperades sobre la vida marginal de l’Amèrica urbana, ha aconseguit ser un artista de culte, molt apreciat per la crítica Ha compost cançons en estils tan diversos com el jazz , el rock , el folk o el blues Entre els seus discos més destacats hi ha Heartattack and Vine 1980, Swordfishtrombones 1983 i Mule vibrations 1999 També ha fet teatre, ha escrit un musical juntament amb William Burroughs i ha actuat en algunes pellícules, com The…

Fill de Richard Wagner, començà a interessar-se per la pintura i l’arquitectura, però finalment es dedicà a la música, matèria en la qual es formà amb J Kniese a Bayreuth, E Humperdinck a Frankfurt i F Mottl a Karlsruhe, tot i que personalment es considerà deixeble de Hans Richter, que l’animà a menar la carrera de director d’orquestra En aquesta faceta actuà a Barcelona, en un concert al Liceu 1907 El 1894 entrà com a assistent de Richter a Bayreuth, escenari on debutà el 1901 Alguns anys més tard 1908 hi substituí el seu mestre, i romangué en la direcció del Festival de Bayreuth…

Fill d’un tenor portuguès, en quedar orfe de pare fou adoptat per la seva mare natural, que era brasilera Inicià la seva formació musical a Itàlia, però quan tenia tretze anys es traslladà a Rio de Janeiro Allí, el 1898, ingressà a l’Instituto Nacional da Musica i fou alumne de F Nascimento i F Braga El 1911, en un concert públic, presentà per primera vegada algunes obres seves Compongué una òpera, abundant repertori de saló, per a orgue, tres trios -molt apreciats al Brasil-, lieder , peces per a piano i també una òpera, Soeur Beatrice , que deixà inacabada i que fou enllestida…

Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més anomenada, La…

Alessandro Gagliano 1640-1730 fou el primer i més destacat membre d’una extensa família de lutiers activa fins a mitjan segle XIX i de la qual es coneixen quinze membres En les etiquetes s’anomena deixeble de Stradivari, però els seus violins no s’assemblen als d’aquest autor i són més propers als de Carlo Bergonzi, amb el qual, pel que sembla, és possible que coincidissin com a deixebles al taller de Stradivari El 1695 s’establí a Nàpols, la seva ciutat natal, on treballà fins el 1728 És considerat el més gran lutier de l’Escola Napolitana Alessandro donà als violins una…

Descendent d’una família de músics i actors, estudià a Alemanya amb F Ries El 1834 estrenà l’òpera Nourjahad , que assolí bastant d’èxit En un moment en què dominava l’ideologisme nacionalista, l’obra significà el despertar d’Anglaterra a les òperes romàntiques Malgrat la diferència d’estil amb els models italians o francesos, tenia certa consistència dramàtica Les obres que compongué després, però, no passaren del patró de la ballad opera anglesa, breus cançons i fragments melòdics inserits entre els diàlegs de l’obra dramàtica, més propers al singspiel Els anys següents foren…