Resultats de la cerca

És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano

L’any 1540 publicà a Venècia una collecció de madrigals a quatre veus, Madrigali a quattro voci , dedicats al seu protector, el comte Federico Anguissola de Piacenza Probablement estigué vinculat a l’Accademia degli Ortolani, a la qual pertanyien alguns dels autors dels textos dels seus madrigals, entre els quals Luigi Cassola, AF Doni i B Gottifredi De les seves composicions conservades, n’hi ha per a teclat i de caràcter religiós Moltes d’elles foren trobades en un document al Castell’Arquato, circumstància que fa pensar que hi degué ocupar algun càrrec, segurament el d’…

Fou fundada a Barcelona el 1892 per un grup d’aficionats amb la idea d’organitzar una orquestra simfònica de qualitat, amb una escola per a dotar els seus integrants de la preparació adequada Es creà amb una aportació inicial de capital i nombrosos aficionats subscriviren títols de protector i de soci numerari Antoni Nicolau fou nomenat director de l’orquestra Organitzà successius cicles de concerts simfònics i de cambra al Teatre Líric i al Teatre Principal fins el 1897, any que per desavinences internes fou dissolta la societat L’Orquestra de la Societat Catalana de Concerts interpretà per…

Adoptà el cognom del seu protector, el príncep Gabrielli, del qual el seu pare era cuiner, i els sobrenoms provenen de l’ofici del seu progenitor Estudià, entre altres personalitats, amb el castrat Gaetano Guadagni i amb Pietro Metastasio Debutà vers el 1750, i el 1755 anà a Viena, on esdevingué una prima donna objecte d’una gran admiració Intervingué en nombroses obres de Christoph W Gluck i de Tommaso Traetta La seva carrera la portà a cantar en importants ciutats europees, com ara Viena, Milà, Nàpols, Palerm, Venècia, Londres i Sant Petersburg Es retirà el 1782 a Roma Sobresortí per la…

Es desconeixen les dades essencials referents a la seva formació Se sap, però, que el seu protector fou el duc de Gramont A partir de la dècada del 1740 es presentà com a solista i el 1746 ja era instrumentista ordinari de l’Acadèmia Reial de Música a París En la seva producció de música vocal destaquen els motets sobre textos llatins per a diverses combinacions de solistes, cors i orquestra Entre aquests, el seu Cantate Domino 1750 fou molt popular i apreciat La seva aportació més rellevant es troba en el camp de la música simfònica, gran part de la qual s’interpretava als…

Pertanyent a una nissaga de músics, el seu pare intentà promocionar-lo com a infant prodigi, però Friedrich començà els estudis de dret No obstant això, el 1784 es professionalitzà com a compositor i pianista a Copenhaguen El 1789 anà a Berlín, on fundà una impremta musical i edità el "Musikalisches Wochenblatt" 'Setmanari musical' El 1795, de nou a Copenhaguen, fou nomenat director de la capella reial Malgrat el fracàs de la seva primera òpera, Holger Danske 1789, fou un prolífic compositor dramàtic en la tradició del singspiel , influït per ChW Gluck, WA Mozart i pel seu protector…

Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos…

Una de les seves primeres fetes fou robar el ramat d’Admet, guardat per Apollo Després de sacrificar uns quants animals del ramat als déus, amb els budells i una closca de tortuga construí la que es considera la primera lira Apollo trobà Hermes i li exigí el retorn dels animals, però finalment consentí a cedir el ramat a Hermes en canvi de la lira, el so de la qual el fascinà D’aquesta manera Hermes es convertí en pastor i inventà altres instruments, com la flauta i la flauta de Pan Zeus el convertí en el seu missatger i sovint se’l representa amb unes sandàlies alades Era considerat el déu…

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la…

Serví a la capella reial de Dresden des del 1616 fins a la seva mort, primer com a infant de cor i després com a compositor Deixeble i collega de H Schütz, el 1624 el seu protector, l’elector de Saxònia, l’envià a estudiar a Itàlia Tornà a Dresden el 1629 i es dedicà a instruir cantants i instrumentistes de tiorba El 1632 arribà a ser inspector de música instrumental de la cort i el 1638, quan Schütz marxà cap a Dinamarca, ocupà el càrrec de director de música de la capella reial La seva única obra coneguda és la collecció de trenta cançons amb acompanyament de baix continu…