Resultats de la cerca

Lligat a les actuacions de l’Orquestra de Ràdio França des de la seva fundació 1976, durant els anys setanta inicià una important sèrie d’enregistraments, que inclouen des de música sacra fins a òpera Ha tingut directors de prestigi com E Ericson, W Sawallisch, R Muti, C Abbado, CM Giulini i P Boulez Ha actuat també a cappella en les sessions De vive voix que tenen lloc cada temporada a París, sota l’impuls de François Polgar, director de la formació des de l’any 1992 El 1997 fou distingit amb l’Ensemble Vocal pel seu enregistrament del Gloria de Francis Poulenc

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…

Al febrer del 1920 la Marconi Company inaugurà la primera estació radiodifusora britànica a Writtle, prop de Chelmsford, i, al mes de juny, la soprano Nellie Melba hi oferí el primer recital Al desembre d’aquell mateix any, a East Pittsburgh, s’inau gurà la primera emissora de ràdio pública en aquell país, que més tard s’anomenà KDKA Dos anys després ja hi havia 500 emissores als EUA El 1922, quatre grans industrials anglesos de l’electricitat fundaren la British Broadcasting Company BBC Aquell mateix any s’establiren dues emissores a França i una a Holanda El 8 de gener de 1923 es feu la…

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

Format a Maastricht, el 1967 entrà com a director assistent en l’Orquestra de la Ràdio Holandesa Amplià els seus coneixements en direcció orquestral amb F Ferrara, a Itàlia, i amb Spaanderman, a Holanda El 1970 deixà el seu càrrec a la ràdio, i l’any següent obtingué el premi de Besançon de direcció d’orquestra, el primer d’una important llista, entre els quals destaquen el Karajan de Berlín 1973 i el Cantelli de Milà 1975 En 1981-83 fou director principal de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França de París, càrrec que exercí després en l’Orquestra Simfònica d’Utrecht 1983-86 El 1988…

Filla del poeta Joan Llacuna i Carbonell , inicià estudis musicals a quatre anys amb Joana Martí, i els amplià a Barcelona amb Joan Gibert Camins Debutà a l’edat de dotze anys en un concert a l’Institut Francès, on interpretà la Tocattina de Joan Comellas invitada pel Cercle Manuel de Falla Actuà al Palau de la Música el 1950 amb gran èxit En aquesta època Alfred Cortot la convidà a estudiar amb ell a París Posteriorment treballà a Suïssa amb Béla Siki i més tard a Londres amb Maria Curcio L’any 1958 s’installà a França, on ha endegat una important tasca concertística i d’enregistraments…

Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…

Inicià els estudis musicals a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki i es diplomà el 1963 Posteriorment es traslladà a Nova York, on estudià amb L Persinger violí, J Morel direcció i V Persichetti composició a la Juilliard School El 1965 anà a Aspen per tal d’ampliar els coneixements de direcció amb JW Susskind De retorn a Finlàndia, es feu càrrec de diferents formacions instrumentals, com l’orquestra de l’Òpera Nacional Finesa, de la qual fou director fins al 1968  i la Filharmònica de Hèlsinki 1995-2007 Posteriorment dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finesa 1977-87, i l’Orquestra Simfònica…

Entre els seus mestres tingué F Ferrara i H Scherchen Debutà professionalment dirigint l’Orquestra del Ballet d’Holanda 1966-69 Més tard, fou assistent de B Haitink en l’Orquestra del Concertgebouw 1969-73 i entre el 1976 i el 1985 exercí de director principal de l’Òpera Holandesa Contemporàniament, fou titular de la Filharmònica de la Ràdio Holandesa, on romangué fins l’any 1979, i director associat de la Reial Orquestra Filharmònica de Londres 1976-79 Director titular de l’Orquestra Residència de la Haia 1980-91, el 1990 fou nomenat principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de…

Estudià cant gregorià, harmonia, piano i música de cambra a l’Escolania de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, i posteriorment fou alumne d’A de Larrocha a l’Acadèmia Marshall i J Cercós Els anys cinquanta estudià a l’École Normale de Musique de París amb A Cortot, B Bascouret i Y Nat Simultàniament estudià composició i orquestració amb S Bacarisse i M Ohana, i a Barcelona tingué com a mestre M Blancafort En aquesta època inicià també la seva carrera internacional com a concertista de piano Feu de jurat en nombrosos concursos i fou professor de piano i d’estètica a l’École Normale de…