Resultats de la cerca

Encaraque els dos moviments siguin formalment autònoms, la complementarietat de tempi , com també les connexions harmonicotemàtiques que en molts casos s’estableixen entre tots dos, dona com a resultat que es percebin com a formant part d’una unitat superior És el cas del ' pasamezzo i saltarello ', la ' pavana i gallarda', la ' sarabande i double ', la ’cançó i dansa’ o la ’introducció i allegro '

Tot i que actualment prescriu un tempo més ràpid que l' allegro , fins a la fi del segle XVIII ambdues indicacions podien significar pràcticament el mateix El superlatiu prestissimo indica un tempo encara més ràpid, sovint tant com sigui possible

Situada en un punt determinat de la partitura, prescriu que el tempo de la música que segueix sigui més ràpid que el precedent S’usa en contraposició a meno mosso

El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…

A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols, Buzzcocks i The…

Originàriament aquest terme s’usava per a referir-se al caràcter amb el qual s’havia d’interpretar una obra o un passatge No va ser fins al segle XVIII que va adoptar el significat amb el qual és conegut actualment

Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i que menys…

Més en general, s’aplica aquest terme a qualsevol peça o moviment ràpid o moderadament ràpid -especialment de sonata, simfonia o concert-, tot i no portar l’indicatiu allegro Per als primers moviments de les sonates i simfonies, s’acostuma a usar el terme allegro de sonata forma sonata que assenyala una certa extensió i elaboració, i una manera determinada d’ordenar i tractar el material temàtic

Més enllà del seu origen, la sonata da chiesa esdevingué un dels principals models de la sonata barroca pel que fa als tipus de moviments i la seva distribució El pla d’una obra d’aquest gènere, tal com quedà establert en la música d’A Corelli, és lent-ràpid-lent-ràpid l' adagio inicial és sovint seguit per un moviment ràpid d’escriptura fugada, mentre que els dos darrers temps s’acosten sovint al caràcter d’una sarabanda i una giga, respectivament o una altra parella de dansa lenta i ràpida Existeixen també sonate da chiesa en tres moviments, de manera que la distinció respecte a la sonata…