Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Celdoni Fonoll
Música
Rapsode difusor de la poesia catalana.
Vida L’any 1974 començà a recitar poemes catalans de totes les èpoques amb acompanyament musical, bàsicament dues guitarres La seva tasca de difusió dels autors catalans el dugué per escoles, instituts, barris, viles, festes majors i actes literaris L’any 1978 edità el seu primer disc, He heretat l’esperança , amb un repertori de poemes seriosos, línia que només trencà el 1991 amb el disc Mercat de Calaf , menys transcendent i més irònic, i el 1997, amb Cançons de l’amor que tinc , amb un repertori majoritàriament de producció pròpia Gran part dels poemes que recità fins els anys…
recital
Música
Execució pública d’una peça musical per un sol intèrpret o un conjunt reduït.
A l’origen segle XV i en l’ús del mot derivat del llatí en anglès i francès, designava l’acte de narrar o recitar, inicialment sense cap relació amb la música Aquesta vinculació es difongué sobretot des de mitjan segle XIX, quan la pràctica de les actuacions en solitari d’un virtuós, en consonància amb la figura de l’artista inspirat típica del Romanticisme, s’estengué ràpidament Sembla que les actuacions de Franz Liszt foren decisives en la difusió d’aquesta mena d’exhibició de fet, per les seves condicions orquestrals, el piano ha estat i és l’instrument més emprat en les execucions en…
sprechgesang
Música
Literalment, ’cant parlat', de vegades indicat per sprechstimme ('veu parlada').
Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el…
música del monestir de Ripoll
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Ripoll (Ripollès).
El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals segons F Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 23, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 23 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’…
teoria dels afectes
Música
Teoria que s’ocupa de les passions i emocions que agiten l’ànima humana i que sorgí d’un interessant debat present en la història d’Occident des de l’antiguitat grega.
Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la divisa del…
joglar
Música
Nom donat al personatge que durant l’Edat Mitjana s’encarregava de cantar o recitar, generalment acompanyat d’instruments musicals, composicions d’altres autors de forma ambulant.
El terme començà a ésser utilitzat amb freqüència vers el segle XI i, molt probablement, deriva del mot llatí jocularis o joculator Els joglars es guanyaven la vida entretenint els altres, ja sia amb la música, amb la narració d’històries o amb l’exhibició d’acrobàcies i altres jocs Els joglars foren els responsables de la difusió de les obres literàries medievals, tant de les narracions de gestes com de la poesia lírica La seva activitat estava molt vinculada també a la dels histrions i els mims, amb una forta càrrega de gestualitat Segurament per aquesta raó el terme tingué durant molt de…
Jacopo Peri
Música
Compositor i cantant italià.
Vida Descendent d’una família noble florentina establerta a Roma, encara molt jove es traslladà a Florència, on ingressà al convent de Santa Annunziata l’any 1573 i es formà com a cantor Més tard, també a Florència, estudià música sota el mestratge de Cristofano Malvezzi El 1588 començà a servir a la cort del gran duc Ferran I de Mèdici com a cantor Alguns anys més tard, el 1591, obtingué el càrrec de director musical de la cort Molt probablement durant la dècada del 1580 participà en les discussions de la Camerata Fiorentina promoguda pel comte Giovanni Maria Bardi i més tard continuada pel…
psicologia de l’audició
Música
Estudi dels fonaments psicològics de la percepció del so i de la música.
Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la melodia, els intervals, els…
música d’Itàlia
Música
Música desenvolupada a Itàlia.
Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…