Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Christian Felix Weisse
Música
Poeta i llibretista alemany.
S’establí cap al 1750 a Leipzig, on havia estudiat teologia i filologia Bé que no visqué de la literatura era recaptador d’impostos, portà una intensa activitat com a poeta, llibretista, editor i crític A partir de models anglesos i francesos, escriví llibrets dins el gènere de la komische oper influïts per Charles-Simon Favart i tenyits d’un sentimentalisme rousseaunià, amb els quals obtingué una bona acollida de públic però comentaris desfavorables de la crítica, motiu pel qual el 1774 abandonà l’activitat de llibretista Gairebé totes aquestes operetes foren musicades per Johann Adam …
Manuel María Ponce
Música
Compositor mexicà.
Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El seu catàleg és…
Jósef Antoni Franciszek Ksawery Elsner
Música
Compositor i director d’orquestra polonès.
Fill d’un fabricant d’instruments, estigué des de petit en contacte amb la música, tant popular com religiosa Estudià a Breslau en escoles religioses, primer als dominicans i després amb els jesuïtes, i pel que fa a la música fou bàsicament autodidacte, si bé tingué mestres ocasionals Amb una beca anà a Viena 1789-91 a estudiar medicina, però decidí dedicar-se completament a la música El 1792 acceptà fer-se càrrec del Teatre Alemany de L’viv, càrrec que ocupà fins el 1799 Allà fundà l’Acadèmia de Música i conegué el compositor Wojciech Boguslawski Amb ell anà a Varsòvia 1799, tot rebutjant…
Daniel-François-Esprit Auber
Música
Compositor francès.
Fou el representant més important de l' opéra comique , gènere al qual està dedicada pràcticament tota la seva obra Des de jove mostrà un talent especial per a la música Estudià piano amb IA Ladurner i començà a compondre obres per a aquest instrument i alguna peça de música de cambra El 1802 anà a Londres per estudiar comerç, però aviat retornà a París per dedicar-se exclusivament a la música La seva primera comédie melée d’ariette , en un acte, titulada L’erreur d’un moment 1805, cridà l’atenció de L Cherubini, que el prengué com a alumne Les primeres òperes no van ser del gust del públic i…
Josep Feliu i Codina
Josep Feliu i Codina, en un apunt de Marià Foix
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i periodista.
Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia, Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama, Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…
, ,
biedermeier
Música
Terme que s’aplica a l’estil de vida i a l’art de la burgesia austríaca i alemanya, i per extensió, a la de tot Europa, del període de la Restauració (1814-48), caracteritzat per la banalitat, el sentimentalisme fàcil i la manca d’ambició formal o estètica.
Originalment, era el nom d’un personatge còmic de la premsa de l’època, Gottlieb Biedermeier, que caricaturitzava els valors burgesos La música biedermeier és estretament lligada a l’òpera burgesa, més propera al singspiel que a la grand opéra , les acadèmies i associacions corals, i la música domèstica música de saló, schubertíades, etc, en la qual el piano era un instrument imprescindible L Spohr, O Nicolai i sobretot Albert Lortzing triomfaren com a compositors d’òperes biedermeier , mentre que Carl Loewe ho feu en el terreny de la balada La música biedermeier influí F Schubert i R…
Sergej Vasil’evic Rakhmaninov
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…
Romanticisme
Música
Període històric de la música occidental que abraça el segle XIX i els primers anys del XX i durant el qual la música es convertí en l’expressió artística més sublim.
La seva funcionalitat i el tipus de públic al qual s’adreçava canviaren, tot adoptant uns trets estètics sovint antagònics, segons els models o les zones geogràfiques on es desenvolupà Orígens del terme En sentit estricte, el mot Romanticisme no és representatiu de la major part del segle XIX, ni tampoc té el mateix significat a tots els llocs on es manifestà El moviment aparegué en la literatura anglesa al final del segle XVIII, en les obres de W Wordsworth, ST Coleridge, PB Shelley i W Blake Per als escriptors anglesos, romantic significava quelcom salvatge i capriciós En citacions de la…
Classicisme
Música
Període de la història de la música occidental que, convencionalment, comprèn determinades estètiques i estils musicals apareguts entre els anys 1730 i 1806 aproximadament.
El fet que dins el terme classicisme s’hagin encabit importants i destacades personalitats musicals occidentals com Franz Joseph Haydn 1732-1809, Wolfgang Amadeus Mozart 1756-1791 i Ludwig van Beethoven 1770-1827 ha provocat que, popularment, el mot arribi a designar el corpus de manifestacions musicals cultes de tradició europea El terme prové del llatí classicus , i l’ús popular que se n’ha fet com a sinònim d’excellència i referència s’ha vist substituït, els darrers anys, pel de canònic en el sentit donat per Harold Bloom en El cànon occidental , on canònic designa aquella manifestació…
filosofia i música
Música
La filosofia ha tingut en repetides ocasions la sospita que no tenia res a dir de la música si no era explicar per què no tenia res a dir-ne.
Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de…