Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical

És format per un giradiscos, un braç fonocaptor i una càpsula fonocaptora La càpsula transforma els senyals mecànics o moviments de la punta lectora en senyals elèctrics El braç sosté en un dels extrems la càpsula fonocaptora i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci per sobre del disc El tocadiscos pot girar a diferents velocitats segons el disc Si aquest és de 30 cm de diàmetre, la velocitat és de 33 1/3 revolucions per minut, mentre que si és de 17 cm gira a 45 revolucions per minut Les característiques pròpies del tocadiscos modern són la uniformitat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consta d’una pedra o roca de forma i dimensions indeterminades, la qual és copejada amb una altra pedra que hom subjecta amb una mà Depenent de la localització del cop a la roca es podien obtenir diferents sonoritats Tot i que es té notícia de l’existència de roques sonores en els cinc continents, és a l’Àfrica on se n’ha pogut localitzar un major nombre, vinculades, segons els estudiosos, a celebracions rituals o a l’emissió de senyals

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna pertanyent al grup de les trompetes naturals amb broquet Es convertí en un accessori indispensable per als cavallers i les classes benestants a l’època medieval Foren fabricats als segles X i, sobretot, XI per artesans musulmans establerts al sud d’Itàlia i a Sicília Els més antics adaptaven unes peces metàlliques per a dur-los penjant en bandolera S’usaven per a fer senyals acústics, en la caça i en la guerra Es continuaren fabricant fins al segle XVIII, per bé que cada vegada menys, i amb diverses formes Són el precedent…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural El so és produït per la vibració dels llavis Aquesta pot ser recollida per una obertura, feta al vèrtex o en un costat de l’instrument, o bé per un broquet Emet un únic so fonamental a partir del qual, variant la pressió i posició dels llavis, es poden produir alguns harmònics En alguns casos, un forat prop del pavelló permet modular aquest so fonamental S’ha fet servir per a comunicar missatges, fer senyals, etc A Europa, cap al segle X, aparegué un corn amb broquet i forats per a modular els sons…

Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono , amb finalitat cerimonial En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus Entre el 1685 i el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica, que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, gairebé sempre de llautó, de perforació cònica i de secció ampla i acabat en un pavelló En els instruments moderns, la columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de claus o bé de pistons Al segle XVIII, encara com a instrument natural, fou usat pels caçadors i els militars per a la transmissió de senyals La…

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol cas, uns…

Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…

Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…