Resultats de la cerca

Després d’haver-se format com a fagotista, estudià cant a Stuttgart, on el 1975 debutà com a primer presoner de Fidelio El 1977 debutà a Bayreuth com a Froh L’or del Rin i posteriorment s’hi presentà amb els grans papers wagnerians per a tenor com Lohengrin en 1979-81, Sigmund en 1983-86 i Sigfrid en 1988-90 El 1980 debutà al Metropolitan de Nova York amb el personatge de Lohengrin, i el 1987 hi tornà com a Loge L’or del Rin El 1985 fou Sigmund La valquíria al Gran Teatre del Liceu, escenari on tornà el 1986 com a Lohengrin i el 1988 com a Max El caçador furtiu També s’ha destacat en…

Rebé les primeres lliçons de cant privadament a Dresden en 1955-56, i més tard prosseguí la seva formació al conservatori d’aquesta ciutat, on el 1961 debutà al teatre d’òpera Quatre anys més tard cantà a Berlín Especialitzat en WA Mozart, ha estat intèrpret de referència de papers com Fígaro Les noces de Fígaro , Leporello Don Giovanni o Don Alfonso Così fan tutte Tanmateix, també ha destacat en òperes franceses, com ara les de G Bizet, i del Romanticisme alemany, especialment de R Wagner Ha actuat arreu d’Europa i el 1980 obtingué un gran èxit amb la producció de Don Giovanni ,…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra

El seu pare, de qui rebé les primeres lliçons musicals, era violoncellista a Wuppertal A vint-i-tres anys anà a perfeccionar els seus coneixements amb Enrico Mainardi, el qual despertà l’interès de Palm per l’obra de Max Reger Formà part també de les orquestres de la Ràdio d’Hamburg i de la Ràdio de Colònia Així mateix, fou professor i director de la Musikhochschule de Colònia i intendant de la Deusche Oper de Berlín 1976-81, i fou president de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1982-88 i de la Deutsch-Französischer Kulturrat 1988-2000 Totes aquestes activitats foren…

Estudià a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar amb Alfred Wagner, percussionista, i Helmut Riethmüller, compositor Després de desenvolupar la seva tasca pedagògica i concertística a ciutats com Weimar, Magdeburg, Lübeck i Hannover, fou nomenat professor de la Hochschule für Musik de Würzburg 1974-93 Fou distingit amb premis diversos, entre els quals el Diploma d’Honor de la Universitat de Barcelona 1988 Fou doctor honoris causa de l’Acadèmia d’Arts de Bulgària 1997 i membre, en diverses edicions, del jurat del Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg Desenvolupà també una…

Estudià composició amb R Wagner-Régeny a la Musikhochschule del Berlín Est 1952-58 i a continuació entrà a l’Akademie der Künste, on es perfeccionà amb H Eisler 1958-60 El 1964 ingressà a la Komische Oper, on pogué unir les seves aficions teatrals i musicals El seu estil s’organitzà sempre al voltant d’un eficaç sentit del dramatisme escènic Sensibilitat i delicadesa coexisteixen amb explosions de paroxisme dins d’una volguda imprecisió harmònica que fa de l’atonalisme un element dramàtic més A partir dels anys seixanta es decantà cap a un compromís més accentuat envers les tècniques…

El seu pare era violinista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i amb ell aprengué les primeres lliçons de violí S’inscriví al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment es perfeccionà a Berlín amb Gustav Havemann i Martin Kovacz Formà part de diverses orquestres alemanyes, entre les quals l’Orquestra Filharmònica de Dresden i l’Orquestra Filharmònica de Berlín L’any 1959 s’erigí en guanyador del Concurs Niccolò Paganini de Gènova La seva activitat concertística ha estat parallela a la docent Fou professor del Conservatori de Nuremberg, i des del 1982 és professor de la…

Fill de Richard Wagner, començà a interessar-se per la pintura i l’arquitectura, però finalment es dedicà a la música, matèria en la qual es formà amb J Kniese a Bayreuth, E Humperdinck a Frankfurt i F Mottl a Karlsruhe, tot i que personalment es considerà deixeble de Hans Richter, que l’animà a menar la carrera de director d’orquestra En aquesta faceta actuà a Barcelona, en un concert al Liceu 1907 El 1894 entrà com a assistent de Richter a Bayreuth, escenari on debutà el 1901 Alguns anys més tard 1908 hi substituí el seu mestre, i romangué en la direcció del Festival de Bayreuth…

Vida Estudià piano i percussió al Conservatori de Música de Barcelona, on es graduà l’any 1973 amb un premi extraordinari en percussió Més tard fou alumne del percussionista alemany Siegfried Fink, amb el qual el 1974 anà a perfeccionar els seus coneixements a Suècia Es diplomà en percussió a la Universitat de Würzburg el 1987 Fou catedràtic al Conservatori de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica És autor de diverses obres didàctiques sobre percussió, entre les quals destaquen Xilofon I-II Barcelona, 1982 i Marimba I Barcelona, 1983 De la seva producció com a…

Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també música del…