Resultats de la cerca

L’accent mètric principal se situa immediatament després de la divisòria La collocació de les barres segueix l’accentuació mètrica natural de la música, que és la que determina la tria del compàs en què s’escriu

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor,…

Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement

La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV

Fou segon director de música del Teatro de la Cruz madrileny 1789-90 i un notable compositor de tonadillas La Biblioteca Municipal de Madrid en conserva una gran quantitat, entre les quals destaquen La cantada vida y muerte del general Malbrú , El apasionado , El desafío de las majas y los soldados i El italiano fingido El musicòleg J Subirà situa la figura de Valledor en el que ell anomena el període de creixement o joventut de la tonadilla 1757-70 i en el de maduresa i apogeu del gènere 1771-90

És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior

La primera notícia biogràfica el situa com a sagristà de la capella de San Clemente de Sevilla cap al 1410 Segons les seves pròpies paraules, fou deixeble del mestre Ramon de Caçio També estigué a la capella papal d’Avinyó, a les reials de França, Aragó i Navarra, i a la de la catedral de Sevilla Escriví un tractat, Reglas de canto llano e de contrapunto e de canto de organo , el primer escrit en llengua castellana, que s’ha conservat manuscrit Segons es dedueix del colofó, l’acabà a Sevilla el 31 de març de 1410 Tot i el títol, l’exemplar conservat tan sols tracta sobre cant…

Fou alumne de composició de N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Sant Petersburg, on acabà els seus estudis el 1899 A partir del 1907 hi ocupà la càtedra de composició, i del 1914 al 1929 hi impartí classes d’aquesta matèria Entre els seus alumnes cal esmentar I Stravinsky, al qual donà classes particulars d’harmonia, contrapunt i composició, S Prokof’ev, Uzeir Hadžibekov i Lawrence Collingwood Com a compositor, Kalafati se situa dins l’escola nacional russa De la seva producció destaquen l’òpera Cygane 'Els zíngars', 1939-41, sobre una obra d’A Puškin, i la Simfonia en la menor…

La primera dada coneguda sobre la seva biografia el situa a la capella papal, on fou cantor entre el 1520 i el 1527 Se n’han conservat algunes obres que testimonien l’habilitat de Ribera com a compositor La seva producció litúrgica és representada per un parell de misses a quatre veus, conservades a Tarassona i a Coïmbra També se’n coneixen tres motets a tres veus La seva música secular conservada és formada per dues composicions profanes, un villancico i un romance recollits en el Cancionero Musical de Palacio Se li han atribuït, a més, diversos arranjaments de cançons populars…

La primera notícia biogràfica de la qual es té coneixement és del 1521, any que fou admès a la Fraternitat de Sant Nicolau, a Londres Desenvolupà la major part de la seva activitat professional a la capella de Sant Esteve, adjunta al Palau Reial de Westminster, fins a la seva dissolució el 1547 Mantingué una pensió fins l’any 1557 La seva etapa creativa més important se situa al voltant del 1530 La major part de la seva producció, conservada en fonts manuscrites, és formada per misses i alguns motets escrits en un estil típicament anglès També se’n coneix un magníficat a sis veus…