Resultats de la cerca

Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la realització de baixos baix donat,…

Vida Hom creu que fou fill del mestre de capella del mateix nom, actiu a la catedral de Westminster entre el 1480 i el 1490 Se’l troba documentat per primera vegada al servei de la cort anglesa pel novembre del 1493 El 1502 s’encarregà d’organitzar els espectacles que amenitzaren el casament d’Artur, príncep de Galles, i Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics Tres anys després fou empresonat, se suposa que per un pamflet de caràcter satíric durant l’estada a la presó escriví un tractat en vers com a autodefensa Des del setembre del 1509 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre del…

Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de…

En consonància amb el seu caràcter fonamentador, la presència d’un tema implicarà la seva repetició i/o variació transformació temàtica al llarg de la peça Consegüentment, la funció temàtica d’una entitat musical és el resultat del tractament que rep Amb tot, el material musical susceptible d’esdevenir un tema acostuma a presentar un caràcter definit, amb trets caracteritzats i reconeixedors A la vegada, presenta un nivell de completesa suficient molts temes estan organitzats segons els models formals de la frase i fins i tot pot tenir autonomia formal com ara el tema d’un ’…

La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional A més de la riquesa musical entorn del flamenc , Andalusia és dipositària d’un important llegat musical i coreogràfic d’arrel tradicional, part del qual posseeix encara avui una gran vitalitat que el fa també susceptible d’evolucionar com qualsevol altra modalitat de música popular actual Aquesta vitalitat es reflecteix, a més, en la vigència del flamenc o de les sevillanes en el mateix romancer andalús romanç , d’una acusada modernitat, tot i que en algunes de les melodies es pot observar encara una organització modal A Las…

Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com la descripció…

L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie…

Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…