Resultats de la cerca

Aparegut cap al segle XVI, fou molt popular en la vida teatral anglesa als segles XVII i XVIII Sempre tractava en anglès els temes teatrals, sovint extrets de la mitologia clàssica, a la manera dels espectacles similars que es veien aleshores a les corts italianes més brillants sobretot a la de Florència i a la cort de França El primer autor important de textos de masques fou Ben Jonson 1572-1637, seguit per Thomas Campion, William Lawes, Charles Coleman i James Shirley la música d’aquesta mena d’obres s’ha perdut quasi totalment Els textos no tenien gaire importància el més…

Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte…

Fill d’un pastor metodista afroamericà, inicià estudis de dret a la Universitat Rutgers però els abandonà per dedicar-se al teatre Actuà en diverses obres teatrals fins que el 1925 debutà a Nova York amb un concert d’espirituals negres, que ell creia instruments ideals per a fer sentir la veu del poble afroamericà A partir del 1928 feu cèlebre la cançó Ol’Man River Actuà en diverses sales teatrals d’arreu dels Estats Units i hagué d’afrontar els problemes que li provocaren les actituds racistes de determinats sectors socials i del món de l’art Malgrat tot, intervingué en pellícules i…

Fill d’ Eduard Bertan i Rubio , metge Collaborà a La Vanguardia i El Día Gráfico , entre d’altres Impulsà la creació a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador  Bona part de la seva obra està relacionada amb els estudis sobre espectacles musicals, amb llibres com Los maestros cantores de Nuremberg 1905, La dansa en el teatre 1908, Entre el telar y el foso 1910, La tonadilla y la danza 1915 i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1837-1930 1931 Com a dramaturg va escriure diverses novelles i peces teatrals en castellà, com ara El rey 1903 També…

Membre d’una família de músics, el 1693 ingressà com a compositor a United Companies al Drury Lane Theatre i aviat esdevingué un dels compositors teatrals més populars de Londres A partir del 1695 passà a treballar al Lincoln’s Inn Fields Theatre i, a més, s’encarregà de la direcció musical a la banda de música del rei, sense rebre honoraris El 1696 aconseguí un altre càrrec a la cort i entrà a formar part dels vint-i-quatre músics al servei del rei El 1700 obtingué el segon premi per la música que compongué per a la mascarada The Judgement of Paris de W Congreve, fet que…

Format musicalment a la seva ciutat nadiua, impulsà en gran manera la vida musical granadina i fundà la Societat Filharmònica de Granada S’interessà pel gènere de la sarsuela, i fou en aquest camp on destacà més, amb la composició d’un centenar llarg de títols, alguns dels quals tan reeixits com La Parranda o Las Leandras D’aquestes obres, foren poques les que arribaren a estrenar-se i la majoria romangueren fora dels circuits teatrals

El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer , de Ventura de la Vega Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo Filarmónico…

Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb…

Es formà musicalment en part de manera autodidàctica, i entre el 1794 i el 1798 estudià al Trinity College de Dublín El 1799 es traslladà a Londres, on les seves cançons, poemes, òperes i obres teatrals obtingueren molta popularitat Destaquen especialment The Gipsey Prince 1881, amb música de Michael Kelly, i els poemes de Lalla Rookh , d’ambient oriental i musicats per Gaspare Spontini 1821 i Anton Rubinstein 1863, entre altres compositors D’altra banda, publicà reculls de cançons populars irlandeses, la música i el text de les quals sovint modificà parcialment A Selection of Irish Melodies…

Juntament amb Eurípides i Sòfocles, és considerat un dels principals escriptors d’aquest gènere És autor de més de vuitanta obres teatrals de gèneres diversos, de les quals només s’han conservat vuit tragèdies Hi ha dubtes sobre l’execució de música en les tragèdies d’Èsquil Tanmateix, les nombroses referències musicals que contenen -des de l’esment directe d’instruments fins a les analogies amb modes i expressions musicals a través de les quals el cor o els personatges subratllen estats d’ànim, generalment lamentacions, o els intercanvis de natura ’coral’ entre ambdós- fan…