Resultats de la cerca

S’ignora on realitzà la seva formació musical La primera notícia de la seva activitat apareix el 1706, amb motiu d’un tiento compost per a l’oposició al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1715 fou admès com a organista de la seu de Lleida, on cobrí la vacant deixada per Francesc Vidal, i l’any següent en fou nomenat mestre de capella, en substitució del seu antic posseïdor, Gabriel Argany Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort Les obres conservades a la seu lleidatana i la Biblioteca de Catalunya palesen un bon coneixement de la música del seu temps En dos…

Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà el vicemagisteri de…

Les dades que es tenen sobre aquest autor són escasses Des del 1798 fins al seu traspàs ocupà el magisteri de capella de la catedral d’Albarrasí, com a successor de Vicente Palacios Sembla que Teixidor tenia una gran preparació musical i que, durant el seu mestratge, la capella musical d’Albarrasí, constituïda per un organista, dos sotsxantres, cinc infants de cor, tres tenors i prop de cinc instrumentistes, assolí un bon nivell En aquesta població se’n conserven prop de 270 composicions i el manuscrit del llibre Teoría de la Música, Armonía y Contrapunto , escrit el 1809 La fama…

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978, Pluja de…

Fill de Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé gran part de la formació musical, l’any 1906 ingressà en la cobla Els Juncans com a flabiolaire, i entre el 1909 i el 1917 compongué les primeres sardanes Posteriorment decantà els seus estudis cap al dret administratiu i les ciències exactes, i fou interventor de l’administració local, a les Borges Blanques i a Banyoles Es destacà per la seva tasca en l’àmbit folklòric local, restablint tradicions com el Ball del tortell i el Ball d’Esponellà , així com en l’arranjament de ballets per a cobla Fou també organitzador dels certàmens per a la…

Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam , el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins

Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té…

Conreadors del gènere humorístic i satíric, assoliren un alt nivell de popularitat arreu del país amb llurs cançons i espectacles musicals Esdevingueren els màxims venedors de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra llurs pròpies cançons, musicaren texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i Alcover , Joan Teixidor , etc— i organitzaren i participaren en muntatges com les Sis Hores de Cançó a Canet , Bestiari , Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanche , Festa amb Rosa Maria…

Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…

A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…