Resultats de la cerca

Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José…

Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid…

Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que…

Probablement residí a Roma, i sovint ha estat confós amb el gramàtic i lexicògraf alexandrí del mateix nom que visqué a la segona meitat del segle I aC Tot el que es coneix de la seva obra es troba en uns fragments citats per Porfiri i per Ptolemeu D’aquests textos es pot deduir que en les seves teories es feia una clara distinció entre el to major i el to menor en el tetracord diatònic La diferència entre ambdós és coneguda com la coma sintònica o coma de Dídim

La seva obra, titulada Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum compilate a Roberto de Handlo , es conserva en una transcripció manuscrita del segle XVIII per JC Pepusch a partir del manuscrit original, desaparegut en un incendi el 1731 Aquesta obra, que Handlo deixà inacabada i que fou completada cap al 1326 a Anglaterra, tracta de les regles de la notació franconiana fent referència a les teories de Francó de Colònia, Johannes de Garlandia, Petrus de Cruce i altres És una obra important per a l’estudi del desenvolupament de la notació franconiana…

Dedicà la seva vida a la realització d’un sistema alternatiu a l’afinació temperada Rebutjà les escales i les tècniques compositives occidentals i cercà noves vies Dividí l’octava en quaranta-tres notes, creà instruments capaços de tocar seguint aquest sistema -com ara una viola adaptada amb el batedor d’un violoncel- i digitacions pròpies, i escriví música per a aquests instruments El punt culminant de les seves teories musicals fou Delusion of the Fury El seu eclecticisme anticipà moltes tendències postserials i aspectes del minimalisme És autor del dietari sociomusical Bitter…

Vida Fou un dels pensadors del segle XVII més importants del seu país Fill de camperols, estudià a Le Mans i, des del 1604, a l’escola de jesuïtes de La Flèche En aquest darrer centre coincidí amb Descartes L’any 1609 anà a París per completar la seva formació al Collège Royal i la Sorbona Ingressà a l’orde dels mínims el 1611 i s’ordenà l’any següent Entre el 1615 i el 1618 ensenyà filosofia i teologia al convent de l’orde, situat prop de Nevers L’any 1619 retornà a París com a conventual de l’orde i residí al convent de la Place Royale, d’on no es mogué mai, exceptuant alguns curts viatges…

Estudià amb Bartolomé Ramos de Pareja durant l’estada d’aquest a Bolonya, on publicà el seu tractat Musica practica l’any 1482 Es convertí en un defensor del seu mestre en diversos opuscles publicats quan aquest fou atacat per les seves teories Honesta defensio 1491, Dilucide, et probatissime demonstratione 1521 i Errori di Franchino Gaffurio 1521, els dos darrers contra les crítiques de F Gaffurio Des del 1505 treballà a la catedral bolonyesa de San Petronio com a mestre de cant, lloc que obtingué formalment l’any 1512 El 1531 publicà Tractato de musica Tan sols es coneixen sis…

Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot…

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la…