Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
címbal
Música
Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb quintes do1…
coma
Música
Interval musical molt petit, gairebé imperceptible per a l’oïda humana, que representa la desviació d’afinació d’alguns intervals respecte dels intervals justos.
Aquestes desviacions no són sempre les mateixes Així, en el sistema pitagòric, totes les quintes són justes tret d’una, la quinta del llop, la desviació de la qual respecte de la quinta justa s’anomena coma pitagòrica i és de 24 cents En el mateix sistema, la desviació de les terceres s’anomena coma sintònica i correspon a 22 cents
acord per quartes
Música
Acord format per quartes (per exemple: re, sol, do, fa?).
A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók
milonga
Música
Dansa i cançó popular argentina de tempo generalment lent i metre binari compost, amb acompanyament guitarrístic.
Els textos, en forma de corrido , romance , décima o verso , solen presentar un caràcter irònic i són interpretats alternadament per dos cantants, en una mena de combat vocal anomenat paya o payada Si té tornades, aquestes són habitualment harmonitzades per terceres paralleles De gran popularitat a Buenos Aires a la fi del segle XIX, i difosa també per l’Uruguai, el Paraguai i Xile, és considerada una de les predecessores del tango argentí
Walter Odington
Música
Teòric musical i astrònom anglès, monjo del monestir benedictí d’Evesham, prop de Worcester.
Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies
dissetena
Música
En l’orgue, joc de mutació de tercera en la tessitura d’1 3/5'.
Reforça el cinquè harmònic d’un joc de 8' Si és de la família dels flautats pot formar part d’una mixtura amb terceres Si és de la família de les flautes, tant les tapades com les obertes o les de secció troncocònica dissetena nasarda, constitueix la cinquena filera de la corneta Com a joc isolat aparegué en l’orgue francès a partir del 1630 Per raons harmòniques fou eliminat de l’orgue romàntic, però reaparegué en el neoclàssic Juntament amb la dinovena 1 1/3', constitueix la petita mixtura alemanya anomenada tertian
faburden
Música
Peça vocal polifònica, a tres veus, practicada a Anglaterra des del 1430 fins a la Reforma.
Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia…
sistemes d’afinació

Sistemes d’afinació / Exemple 1, Cercle de quintes/ Exemple 2, Afinació pitagòrica/ Exemple 3, Afinació justa/ Exemple 4, temprament mesotònic (1/4 de coma)
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Conjunt d’intervals musicals que constitueixen la gamma o escala musical.
L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…
estil heroic
Música
Conjunt de característiques que reuneixen les obres (especialment als segles XVIII i XIX) o els passatges musicals que, de manera explícita o no, fan referència a una narració de tipus èpic o exalten accions he roiques.
Al segle XIX la Simfonia núm 3 , 'Heroica' de Beethoven va ser el paradigma de la música heroica La seva influència és clara, tant en obres simfòniques les terceres simfonies de R Schumann i J Brahms, com en obres dramàtiques el tractament musical del personatge de Sigfrid a la Tetralogia wagneriana i també en obres orquestrals però manifestament programàtiques Una vida d’heroi , de Richard Strauss La vida d’un heroi pot incloure situacions molt diferents, per la qual cosa en la música considerada heroica es pot trobar des de l’exaltació triomfal per exemple, l’inici de l’…
pastoral
Música
Composició musical o literària que s’inspira en la figura més o menys estilitzada dels pastors, els seus costums, la vida rural o camperola, etc.
Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La influència d’…