Resultats de la cerca

Estudià música a la Universitat de Harvard i fou alumne d’Ernest Bloch a Nova York Guanyà el Premi de Roma el 1922, i des d’aquest any fins al 1925 tingué com a mestre Gian Francesco Malipiero En l’àmbit pedagògic, impartí cursos en nombrosos centres de l’any 1937 al 1939 fou professor a Berkeley del 1939 al 1941, a l’Institut Curtis de Filadèlfia, on tingué L Bernstein com a alumne del 1946 al 1948, a Princeton, i del 1948 al 1965, a Harvard Pel que fa a la seva tasca compositiva, és molt conegut per les obres corals La seva producció per a cor fou més interpretada que la de qualsevol altre…

Pertanyent a una família d’editors d’origen alemany actius des de mitjan segle XIX, treballà a l’empresa familiar, primer com a aprenent i finalment com a soci 1902 El 1917 fundà el seu propi negoci, l’EC Schirmer, i es dedicà especialment a la publicació d’obres musicològiques i de colleccions musicals universitàries, com ara "Choral Repertory of the Harvard University Glee Club" Més tard, començà a publicar composicions de músics nord-americans del segle XX, entre els quals destaquen Howard Boatwright, Randall Thompson, Douglas Moore i Aaron Copland Quan morí, el negoci passà a…

Estudià musicologia amb O Kinkeldey, O Gombosi i AT Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W Piston, K Rathaus i R Thompson Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1953-59 i també a Yale des del 1959, on, a més, fou catedràtic 1969-75, 1992 Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia 1970-72, el Consell Nacional de les Arts en l’Educació 1967-69 i la…

Estudià amb A Glazunov a Sant Petersburg i amb F Busoni a Berlín Realitzà gires com a pianista per Europa, i a partir del 1929 s’installà a Hollywood, on es dedicà a la composició de música per al cinema Compongué un total de 140 obres per a aquest gènere i obtingué quatre premis de l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences N’excelleixen les partitures per a Duel in the Sun K Vidor 1947, I Confess A Hitchcock 1953, The Old Man and the Sea J Sturges H King 1958, The Alamo J Wayne 1960, The Guns of Navarone JL Thompson 1961, 55 Days at Peking N Ray 1962 i The Fall of the…

Bryan Ferry veu i teclats, Brian Eno sintetitzadors i Andy Mackay saxo foren el nucli inicial de la formació, als quals s’afegiren més tard Paul Thompson bateria i Phil Manzanera guitarra La fórmula que els feu únics era la barreja del pop britànic i el soul americà aportada per Ferry i les ganes d’experimentar d’Eno, a més d’una estètica kitsch i una gran influència del pop art Eno només enregistrà dos discos amb el grup, però foren un model per a moltes altres formacions i per al glam-rock Convertit en líder únic de Roxy Music, Ferry l’orientà cap al soul - pop i la música disco,…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Teresa Balcells i Sofia Puche i obtingué diversos premis d’honor Posteriorment fou alumne a París de Monique Deschaussées, i d’A Giménez Atenelle, R Sabater, R Coll, L de Moura Castro i J Colom a Barcelona Des del 1990 és professor del Conservatori de Barcelona Ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció d’A Ros Marbà, FP Decker, A Argudo i JLl Moraleda Del 1985 al 1995 formà duo de marimba i vibràfon amb Xavier Joaquín El 1996 estrenà el Concert per a piano i orquestra "Auguris" , de F Taverna-Bech Ha…

Inicià la seva formació al Conservatori Carolina Klagges de la seva ciutat natal A catorze anys estudià piano amb Alberto Spikin, composició amb Domingo Santa Cruz i orquestració amb Jorge Urrutia Blondel al Conservatori Nacional de Música El 1947 aconseguí una beca de la Fundació Doherthy per a completar els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on es formà amb Claudio Arrau, i estudià composició amb Randall Thompson, Roger Sessions i Edgar Varese El 1950 es presentà al Carnegie Hall Entre les seves interpretacions destaquen les d' El clavicèmbal ben temprat…

Estudià música de manera parallela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943 El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida En aquell temps començà a dirigir la "Revista Musical…

Fou fundada pels romans al voltant de l’any 43 dC, i durant el segle VII fou capital del regne d’Essex Al segle XIV era la capital política, econòmica i administrativa d’Anglaterra i les notícies de l’època evidencien la forta atracció que produïa sobre els músics de tot el país, que sovint la visitaven Algunes de les primeres notícies sobre un conjunt musical són del 1454 i es refereixen als waits , guàrdies nocturns que tocaven diversos instruments Tenien el càrrec de músics oficials de la ciutat i sembla que arribaren a fer concerts regularment El 1348 Eduard III fundà la capella reial de…

Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…