Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Messina i Milà, on es diplomà en piano el 1954 i en composició el 1956 Acèrrim militant d’esquerres, en ocasions ha estat comparat amb L Nono, que, com ell, traslladà la seva ideologia política a les posicions d’avantguarda musical Ha estat redactor de les revistes "Il diapason" i "Prisma", i crític musical de "L’Unità" La seva producció inclou òperes, moltes de les quals tenen arguments de tema polític, i música instrumental Ha traduït importants llibres de Th Adorno i A Schönberg

És la publicació periòdica musical més antiga de Catalunya de la qual es té notícia Fundada i dirigida per Eduard Domínguez de Gironella, tenia la redacció al carrer de Sant Pau, 84 Sortia amb periodicitat setmanal i constava de quatre pàgines amb un format de 32 cm per 21,5 cm Cada exemplar anava acompanyat d’una partitura El primer número aparegué el 5 de gener de 1845, i el darrer, el 2 de maig del mateix any Com a suplements publicà, en forma de fascicles, un mètode de flauta i el Tratado completo i razonado de armonia práctica , d’A Rejcha, traduït pel mateix Domínguez de…

Vida Estudià dret a la Universitat de Budapest 1917-20 i musicologia a la Universitat de Leipzig 1921-23, on es doctorà amb una dissertació sobre FM Benedetti i C Saracini Estudià composició a l’Acadèmia de Música de Budapest 1917-21, amb Z Kodály, L Weiner i A Siklós, i a Leipzig 1921-23, amb S Karg-Elert Des de la dècada del 1920 treballà a Budapest com a editor i crític musical Fou coeditor de la revista "Zenei szemle" 1926-29 i de "Zenei lexikon" 1930-31, amb ATóth Des del 1945 ensenyà història de la música a l’Acadèmia de Música de Budapest, on el 1951 fundà la facultat de musicologia…

Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J Verdaguer, Himne del…

Vida Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Barcelona 1963-76 des del seu origen, entitat dins la qual ha exercit diversos càrrecs, tant d’àmbit nacional com internacional Parallelament, fou director 1970-77 del Festival Internacional de Música de Cadaqués, fundador i director 1977-82 del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, vicesecretari 1967-71 de la Junta Rectora de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i secretari general 1963-71 i del jurat 1972-95 del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas També fou secretari del Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall Com a musicògraf ha…

R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l’acció…

Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina, siríaca, etc…

A l’edat d’onze anys s’establí a París, on estudià piano amb T Gobert i composició amb FJ Gossec Durant la Revolució Francesa s’afegí a la banda de la Guàrdia Nacional de París, a la qual proporcionà noves composicions, i, un cop finalitzada la revolta, fou professor de música del corps de musique de la Guàrdia Nacional francesa El 1795 esdevingué professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori de París Durant l’època revolucionària, compongué música militar -himnes, marxes i simfonies militars-, i del 1792 al 1797 escriví vint-i-cinc obres per a ser interpretades en les festes nacionals…

Estudià a l’Acadèmia de Budapest i al Conservatori de París amb Aubin i O Messiaen, i, de manera privada, amb N Boulanger El 1948 esdevingué conferenciant a l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou directora pedagògica a partir del 1960 Havent treballat amb Z Kodály, Szony tingué un paper important en la implantació dels mètodes d’aquest mestre hongarès a les escoles del seu país i a l’estranger Destaca la seva obra Mètodes de lectura i escriptura musical Budapest, 1953-65 i un volum sobre els mètodes pedagògics de Kodály Budapest, 1972, traduït a diverses llengües És autora de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la  Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan  com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…