Resultats de la cerca

Descoberta per J Massenet, el 1893 debutà a l’Òpera Còmica de París amb L’Attaque au moulin , d’A Bruneau, i l’any següent es traslladà a Brusselles, on el 1895 interpretà Carmen al Théâtre de la Monnaie De nou a París el 1897, cantà Sapho , de Ch Gounod, a l’Òpera Còmica i diversos lieder de F Schubert traduïts al francès per M Maeterlinck El 1907 estrenà a París Ariane et Barbe-blue , de P Dukas, i cinc anys més tard cantà Pelléas et Mélisande a Boston També treballà com a actriu en diversos teatres de París interpretant obres de Maeterlinck, entre les quals Pelléas et…

Es formà musicalment a Brusselles, on guanyà diversos premis de composició i de piano del conservatori de la ciutat Fou el mestre de capella del duc de Weimar des del 1858, any en què succeí a Franz Liszt en el càrrec Compongué diverses òperes, com ara Le roi Edgard i Frauenlob 'Lloança de les dones', i escriví també música incidental per a l’obra de teatre Nibelungen , inspirada en la Trilogia dels Nibelungs , del dramaturg Friedrich Hebbel, i per a Èdip rei , de Sòfocles Aquestes obres, llevat de la música per a Faust , de JW Goethe, no obtingueren gaire ressò, malgrat les…

Inicià la seva formació musical de molt jove Entre els seus mestres hi hagué Josef Blatný 1925-28, que li ensenyà teoria de la música, i Vilém Kurz 1926-28, de qui rebé lliçons de piano Estudià geografia i història a la Universitat de Brno 1925-29, on assistí a classes de musicologia amb V Helfert El 1934 es doctorà a Brno amb una dissertació sobre les cantates sacres de GB Bassani Fou professor en diversos centres d’ensenyament superior, com ara el Conservatori 1939-45, 1950-52 i la Universitat des del 1950 de Brno Participà en l’edició de diccionaris de música i publicà nombrosos estudis…

Eina fonamental per a la recerca en música, proporciona informació sobre la bibliografia més recent en totes les llengües Creat l’any 1966, té la seu a la Graduate School de la City University of New York Es concebé seguint l’exemple de projectes similars que ja existien per a altres disciplines, com el RILA Répertoire International de la Littérature de l’Art El seu naixement i la seva història estan lligats al del projecte RISM El seu primer editor fou Barry S Brook i actualment ho és Barbara Dobbs Mackenzie Classificada per temes, aquesta bibliografia inclou títols originals, títols…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I  fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant 1980, per a…

Vida i obra Estudià dret, però molt aviat es dedicà a la música Fou crític de Joventut , on defensà apassionadament l’obra de R Wagner Fortament influït per F Pedrell, centrà els seus esforços a donar a conèixer la música de Wagner Amb l’objectiu de popularitzar-ne la música i les idees estètiques, el 1901 fundà i presidí l’ Associació Wagneriana , per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner amb indicació dels temes musicals També impulsà la traducció de les òperes i els escrits del compositor i la…

La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei ‘ La ciutat de Déu’  La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s’interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i que a l’edat…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

L’Edat Mitjana a Europa El terme, derivat de les expressions llatines medium aevum o media aetas , fou utilitzat per primer cop pels humanistes del Renaixement per a referir-se al període ’fosc’ de la història d’Occident comprès entre el final de la civilització clàssica de l’Antiguitat grega i llatina i el ’renaixement’ de la cultura que ells mateixos protagonitzaven La seva aplicació a la història de la música és relativament recent i fou manllevada de la tradicional periodització de la història general La controvertida fixació d’una primera cronologia La delimitació cronològica de l’Edat…