Resultats de la cerca

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa…

Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…

Estudià al Conservatori de Sydney i quan només tenia quinze anys inicià la carrera de músic professional amb l’Orquestra Simfònica de Melbourne Després d’haver tocat en diverses orquestres britàniques, durant tretze anys fou trompista principal de l’Orquestra Simfònica de Londres El 1968 fundà el Tuckwell Wind Quintet Professor de la Royal Academy of Music de Londres del 1963 al 1974, també impartí classes al Dartmouth College i al Pomona College als Estats Units La seva carrera de concertista internacional el dugué arreu del món, convidat per les principals formacions Enregistrà els concerts…

S’inicià en el món musical com a violinista de diferents formacions orquestrals, i entre el 1887 i el 1891 estudià al Conservatori de Leipzig Director de la Wellington Orchestrals Society, en el seu catàleg es poden trobar més de 500 obres, entre les quals sobresurten les òperes Whipping Boy and Giovanni the Sculptor 1896 i The Ship of Heaven 1933 i una dotzena de simfonies que el converteixen en un dels compositors australians més importants de la generació anterior a la Primera Guerra Mundial

Formada inicialment al Melbourne Conservatorium, el 1931, gràcies a una beca, ingressà a la Royal Academy of Music de Londres, on estudià composició amb R Vaughan Williams i piano amb A Benjamin Entre el 1936 i el 1938 tingué E Wellesz com a mestre a Viena, i N Boulanger, a París Residí als Estats Units entre el 1942 i el 1959, país en el qual donà a conèixer part de la seva obra compositiva, i el 1948 obtingué la nacionalitat nord-americana Es comprometé en nombroses iniciatives destinades a divulgar la nova música i a promocionar els compositors joves Exercí la crítica en el "New York…

Fou alumne del Royal College of Music de Londres, ciutat on el 1952 la seva família fixà la residència Debutà a la capital britànica el 1955 i a partir del 1957 perfeccionà la seva tècnica amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Entre el 1960 i el 1973 fou professor del Royal College of Music Des del començament dels anys seixanta ha dut a terme nombroses gires internacionals, fet que l’ha convertit en un dels guitarristes més populars de la segona meitat del segle XX El seu repertori inclou compositors com M Giuliani, A Vivaldi, N Paganini o J Rodrigo i també alguns de…

Una de les sopranos més destacades del final del segle XIX i principi del XX, assolí una gran fama internacional, especialment a Anglaterra Inicià els seus estudis de cant a París, amb M Marchesi Començà actuant en concerts a Melbourne i debutà en el camp de l’òpera a Brusselles, el 1887, com a Gilda Al llarg de la mateixa temporada, també al Théâtre de la Monnaie, interpretà altres papers, entre els quals els de Lucia, Lakmé o Violetta La seva carrera la portà a París, Milà, Chicago, Melbourne, Nova York i, sobretot, a Londres, on es convertí en una autèntica institució El Covent Garden fou…

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni al…

Després d’haver iniciat estudis musicals a l’escola de música de Watford, el 1913 emigrà amb la seva família al Canadà, on Moore estudià al Conservatori de Toronto Més endavant retornà a Anglaterra i Sir Landon Ronald li aconsellà que es dediqués a l’acompanyament Des del 1925 acompanyà John Coats, i el 1926 oferí el primer concert a Londres Al llarg de la seva trajectòria acompanyà els cantants més prestigiosos de la seva generació, com F Šal’apin, F Leider, E Schumann, H Hotter i, especialment, Kathleen Ferrier Més tard tocà amb Victòria dels Àngels, J Baker, Ch Ludwig, D…

Vida Estudià al Conservatori de Música del Liceu amb J Sicart, i a París amb Ch Causeret, H Amiot, J Boguet i M Deschaussées També assistí als cursos públics d’A Cortot, F Poulenc, O Messiaen i P Bernac A Barcelona collaborà amb Conxita Badia, la qual acompanyà en nombrosos concerts Realitzà gires internacionals amb Victòria dels Àngels, amb la qual efectuà diversos enregistraments en directe a Tòquio 1986 i Barcelona 1987 També acompanyà Carmen Bustamante Des del 1979 es dedica intensament a la composició, amb una àmplia producció que inclou obres per a cor, piano, guitarra,…