Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…

De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar tant de fusta…

Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…

Format a l’Escolania de Montserrat, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Havent exercit el càrrec de mestre de capella del monestir, passà a ocupar la funció dal convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle JB Rocaverd era hàbil en diversos instruments entre els quals el violó i, com molts organistes de l’època, també era un virtuós de l’arpa A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserven algunes obres manuscrites d’aquest compositor

La seva síntesi sonora s’acompleix en el joc de corneta Des del principi del segle XV les flautes s’utilitzen com a contrast tímbric dels jocs flautats flautat Pel fet de ser jocs formats per tubs tapats -que donen la mateixa nota base que els tubs destapats de llargària doble corresponents, però amb un timbre més suau-, permeten un considerable estalvi de material de construcció dels tubs i un enriquiment de la varietat tímbrica de l’instrument Al llarg de les diverses èpoques i estils, les diferents escoles d’orgueneria -amb l’enginy i el talent propis de cada mestre- han explorat a…

Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra religiosa…

Vida Fou probablement el compositor més representatiu del Barroc austríac Si bé les òperes no són el més important de la seva obra la majoria s’han perdut, la seva música religiosa i la instrumental foren la culminació d’una tradició centreeuropea pròpia, anterior a la influència de la música italiana del set-cents Les obres religioses són la màxima expressió de l’estil barroc colossal i ostentós, mentre que les compostes per a instruments palesen en alguns casos la mateixa sumptuositat i en d’altres, com en la música per a violí, un virtuosisme posat al servei d’una inventiva i una densitat…

Vida El primer mestre de música que tingué fou probablement el seu pare, també violinista Estudià després amb Carlo Ambrogio Lonati, a Milà, i amb Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, a Roma El 1707 succeí al seu pare com a violinista i director de l’orquestra del Teatre de Lucca, càrrecs que ocupà fins el 1710 L’any següent passà a Nàpols, on fou el primer violí de l’orquestra del Teatre de l’Òpera Abandonà aquesta ciutat el 1714 per traslladar-se a Anglaterra juntament amb F Barsanti i FM Veracini Establert a Londres, el seu èxit fou immediat, sobretot gràcies al seu virtuosisme Tocà…

Vida François Couperin, generalment conegut per François el Gran per tal de distingir-lo del seu oncle François el Vell , fou fill de l’organista Charles Couperin i de Marie Guérin, i probablement feu els primers estudis de música i d’interpretació al teclat -orgue i clavicèmbal- amb el seu pare En morir aquest el 1679, continuà estudiant amb l’organista de Lluís XIV, Jacques Thomelin, mentre Michel-Richard Delalande feia interinament d’organista de Saint-Gervais, càrrec que François ocupà més tard Finalment, el 1685, a l’edat de divuit anys, François Couperin pogué ocupar el càrrec en…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec S’anomena també verra i violó De les antigues violes, conserva l’esquena plana i les espatlles caigudes, a més de l’afinació per quartes Té uns dos metres d’alçada i es toca dret, recolzant l’instrument en una pica telescòpica Sona una octava més greu que el violoncel, i la seva música s’acostuma a escriure una octava més aguda del que sona instrument transpositor a l’octava El nombre de cordes ha anat oscillant al llarg de la seva història, si bé s’ha estabilitzat en quatre o cinc, afinades, del…