Resultats de la cerca

Fill del duc de Modrone, des de petit sentí una gran passió per la música i estudià violoncel També assistia sovint a les representacions del Teatro alla Scala, d’on el seu avi i el seu pare havien estat directors artístics A partir dels anys cinquanta, a més del cinema, es dedicà a la producció operística, amb obres com La vestale , La sonnambula , La Traviata o Anna Bolena , totes amb la soprano Maria Callas El 1958, la seva producció de Don Carlos s’estrenà al Covent Garden La seva carrera com a productor operístic acabà el 1972 amb Manon Lescaut , que rebé excellents crítiques Revolucionà…

Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…

Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti…

Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani

Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i…

Deixeble de R Silvestri piano i V Mortari composició, el 1941 inicià la seva carrera concertística, activitat que amplià posteriorment com a director d’orquestra i d’òperes 1952 Guardonat el 1964 amb el Premio Illica, obtingué altres reconeixements per les seves composicions Autor eclèctic, en el seu catàleg sobresurten collaboracions amb L Visconti, com per exemple en l’òpera Mario il mago 1956, guardonada amb el Premi Diaghilev, o la pellícula L’Innocente 1976 La temporada 1969-70 fou director artístic del Teatro San Carlo, i del 1982 al 1986, director i conseller artístic de l…

És possible que es tracti del magister Petrus Andreutii, natural d’Assís, que era a Perusa el 1335 en qualitat de doctor comunis Perusii in arte cantus 'doctor de la comuna de Perusa en l’art del cant' Entre el 1340 i el principi de la dècada següent, segurament residí, amb Giovanni da Cascia i Jacopo da Bologna, a la cort dels Visconti a Milà, i a la dels Scala a Verona, segons que es desprèn del text de les seves composicions D’aquestes tan sols es coneixen vuit -sis madrigals i dues caccie -, que transmet el còdex Panciatichiano Florència Bibl Nacional ms 26 i alguna altra…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten,…

Des de molt jove mostrà una gran vocació per la poesia i el teatre, però poc després de traslladar-se a Roma el 1807 per estudiar dret, abandonà la universitat i dirigí el seu interès cap a la música A la capital italiana fou deixeble de G Janacconi composició Del 1812 al 1815 estudià amb G Paisiello a Nàpols, on estrenà la seva primera òpera I solitari di Scozia 1815 Tot i que aconseguí un cert èxit amb obres com Zadig ed Astartea 1825, Giuletta e Romeo 1825 i Marco Visconti 1838, la seva activitat més reconeguda fou la de professor de cant, que dugué a terme a Venècia, Trieste…

Vida Malgrat la seva notable importància, encara no han aparegut documents sobre la seva persona Diverses obres que se li atribueixen foren escrites a Milà entre el 1340 i el 1360 per a la família dels Visconti Dos motets amb els acròstics Luchinus Vicecomes i Luchinus Dux , i tres madrigals seus, fan allusió a Luchino Visconti mort el 1349, la seva esposa Isabel i els seus bessons, nascuts el 1349 Un altre dels seus madrigals, Sotto l’imperio , fou escrit cap al 1354 per a Galeazzo II, i encara un altre, Aquil’altera/Creatura gentil/Ucel di Dio , possiblement amb motiu del…