Resultats de la cerca

Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio

El 1770 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on probablement es formà amb Anselm Viola i Narcís Casanoves L’any 1778 prengué l’hàbit benedictí Posteriorment es traslladà a Madrid, on fou organista del monestir de San Martín L’estil de Haydn, en voga al Madrid del moment, sembla que era conegut per Rodríguez, com evidencien algunes de les quinze sonates per a tecla que compongué -forma sonata amb estructura tripartida- En la seva època, fou valorat com a organista S’ha pogut conservar una part de la seva producció per a tecla, i algunes d’aquestes obres han estat editades

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses, molt en voga…

El 1749 era organista de l’església de La Soledad de Madrid El 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins, es feu càrrec del magisteri de la capella de l’Escolania de Montserrat La seva notable producció és constituïda per obres litúrgiques en llatí les més abundants, obres religioses en romanç i obres per a tecla És probable que la seva missa a dues veus i instruments, d’estil palesament italià, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, fos de l’etapa en què s’estigué a la capital castellana Martí aportà al monestir els nous aires italians en voga arreu d’…

Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall Posteriorment, les…

Quant a imitació directa, el fet d’emprar elements descriptius en aquest tipus de música és similar a l’ús de les onomatopeies en el llenguatge, però la música descriptiva també es basa en recursos associatius, com ara quan es fa servir l’oboè per a representar escenes rurals Els elements descriptius es troben especialment en la música programàtica de l’art musical occidental del segle XIX, tot i que no s’ha de confondre aquesta darrera idea amb la de música descriptiva, ja que no tota música descriptiva està subjecta a un programa, ni tota música programàtica ha de tenir forçosament elements…

Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes, concretament quatre, que són un important nexe d’…

Inicià la seva formació musical al cor de l’església de Santa Maria d’Alcoi amb l’organista Josep Jordà Ja adolescent, es traslladà a València amb la seva família i hi amplià els seus estudis de música Posteriorment guanyà la plaça de mestre de capella, organista i professor del collegi dels jesuïtes de Sant Josep de València Algunes de les seves primeres incursions en el món de la composició foren obres sacres, com ara l' Stabat Mater 1871, amb el qual obtingué un premi de la Societat Valenciana d’Amics del País El 1873 s’installà a Madrid, on estrenà algunes obres, entre les quals Gavota i…

Considerat un dels estils principals del jazz , s’originà entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing  Entre els fundadors del bop  cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie , els pianistes  Bud Powell  i  Thelonious Monk i els bateries Max Roach i Kenny Clarke Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat rítmica, la…