Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Cooper Films
Cinematografia
Distribuïdora especialitzada en reposicions subtitulades.
Fou creada a Barcelona el 1986 per Joan Pol i Tobella 1947, Enric Pérez i Font i Ricard González i Garcés, malgrat que inicià l’activitat el 1984 programant el cine Moderno de l’empresari Josep Riba i Martorell La casa importà i distribuí un bon nombre de títols considerats més o menys clàssics, els quals, un cop tancat el Moderno el 1990, es continuaren presentant en altres locals En desvincular-se E Pérez de la firma i cessar en l’activitat diària R González, tot i seguir formant part de la societat, J Pol mantingué l’activitat en locals com els Alexis, Verdi, Méliès, etc El…
La llarga nit de juliol
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 87 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de Barcelona 1974…
Monturiol, el senyor del mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 105 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT FBellmunt, Albert Mas-Griera, Xavier Moret, Ramon Barnils GUIÓ FBellmunt FOTOGRAFIA Javier GSalmones Eatmancolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Jordi Puig MÚSICA Manel Camp, Jordi Nogueras SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Abel Folk Narcís Monturiol, Jordi Bosch Martí Carlé, Josep Montanyès Josep Missé, Elena Pérez-Llorca Emília Mata, Xabier Elorriaga Josep Lluís Xifré, Ramon Madaula Josep Maria Pascual, Paco Morán un accionista ESTRENA Barcelona, 23041993 PREMIS Cartagena…
Jaume Baguñà i Gili
Cinematografia
Productor i editor.
Vida Fill de Josep Baguñà, editor i fundador de revistes com "Cut-Cut" 1902 i "En Patufet" 1905 Fou el productor pioner del dibuix animat a Catalunya amb la fundació dels estudis Hispano Gráfic Films 1938-45 Hi produí la primera sèrie de dibuixos animats de l’estat espanyol, Juanito Milhombres 1940-45, 8 CM, amb un equip dirigit per Salvador Mestres i basat en el personatge d’historieta dibuixat per ell mateix, Joan Milhomes, publicat a "Esquitx" Fusionà els estudis amb Dibsono Films, de l’editor Alejandro Fernández de la Reguera, i creà la productora Dibujos Animados Chamartín, que es…
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
Pintura mural antiga. Abans i després de la conquesta romana
Sovint, quan es fa referència a la pintura mural antiga, pensem en la romana Però les troballes arqueològiques dels darrers anys evidencien la presència de pintura mural a Catalunya des de l’època de la colonització grega La influència hellènica, procedent de l’Hèllade i de l’Àsia Menor, és provada en les restes pictòriques anteriors a la conquesta romana de tota la vessant mediterrània Pel que fa a la pintura mural romana, cal establir diversos períodes que evolucionen al mateix temps que la història de Roma Fins al segle II aC, la influència grega fou palesa en les restes pictòriques de la…
La pintura dels pintors
El 20 de novembre de 1975 moria el general Franco La transició política cap a la democràcia era un fet, però els canvis ja s’havien anat preparant sense esperar aquesta mort Els artistes de la nova generació tenien al voltant de trenta anys i poc havien viscut de les clandestinitats i les lluites, dels mites artístics d’abans F Garcia Sevilla deia el 1994 referint-se a aquells anys « La realitat havia canviat, feliçment per a nosaltres En aquelles condicions, i encara que haguéssim estat alimentats abundantment de marxisme, de psicoanàlisi, d’estructuralisme, de Nietzsche, de neopositivisme…
Arquitectura sòlida i arquitectura efímera
En apropar-nos a la realitat de l’arquitectura popular, que es troba en l’àmbit rural, cal considerar les característiques geogràfiques de l’indret, l’ús d’aquesta arquitectura com a hàbitat o magatzem o vinculada a una explotació agrícola, ramadera o a una realitat pesquera, així com l’estructura de la propietat Una arquitectura que, com deia Giorgio Grassi, respon a la lògica de l’obvi Parlem d’una arquitectura que ha aconseguit quasi sempre una relació de perfecte equilibri amb l’entorn natural que la complementa, el qual en molts casos en determina la ubicació i l’orientació mateixes,…
La recuperació de l’art a finals dels anys quaranta
Subsistir en la foscor A poc a poc van anar sorgint iniciatives de tarannà més modern que promulgaven un retorn a l’art d’avantguarda Cal citar en primer lloc el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona que, a més d’organitzar debats i conferències dins el camp de la plàstica, realitzava exposicions de joves artistes, alhora que concedia beques per anar a París La figura clau del Cercle va ser Josep M de Sucre Entre els primers que van gaudir d’aquests avantatges hi havia alguns noms importants de la plàstica Arnau Puig, Fornells Pla, Ignasi Mundó, Xavier Valls, Ràfols-Casamada,…
Arquitectures emblemàtiques
Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les més representatives i coherents foren el…