Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Mahier Films
Cinematografia
Distribuïdora creada cap a la meitat de la dècada del 1950 per Francisco Hierro Gómez (Jerez de la Frontera, Cadis 1915 - Barcelona 1995) a Barcelona.
Inicialment s’especialitzà en la importació i distribució de films argentins i mexicans, tot i que també en presentà d’europeus Entre el 1962 i el 1964 signà un contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer per a distribuir arreu de l’Estat les reposicions d’aquesta companyia, entre les quals hi havia gairebé tots els films de Tarzán i dels germans Marx Gràcies a aquestes reestrenes tan comercials la casa visqué la seva millor etapa També distribuí reposicions de títols d’altres marques, com la Warner Bros, la United Artist o la Universal A la darreria de la dècada del 1980, es canvià el…
Salvador Dalí i Domènech
Cinematografia
Pintor, guionista i teòric.
Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…
,
Fèlix Fanés
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1972 amb el treball Influencia del cine en la literatura española 1923-36 igualment es graduà el mateix any a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Després amplià estudis a l’École Practique des Hautes Études de París Com a crític cinematogràfic s’inicià al diari "Tele-exprés" 1970-72 també fou un dels fundadors de la revista "Arc voltaic Full de cinema" 1977-93 i el primer director de "L’Avenç Història dels Països Catalans" 1977-79 És professor del departament d’art de la Universitat Autònoma de…
Sinatra
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-88; ficció de 107 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT Sinatra Novela urbana de Raúl Núñez GUIÓ FBetriu, RNúñez FOTOGRAFIA Carlos Suárez Eastmancolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Julio Esteban MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joaquín Sabina SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Alfredo Landa Sinatra, Ana García Obregón Isabel, Maribel Verdú Natàlia, Mercè Sampietro dona de Sinatra, Queta Claver Sra Clementina, Joaquín Sabina Groucho Marx, Luis Ciges El Lagarto, Julita Martínez Hortensia, Carles Lucena Camacho, Manuel…
José María Ovies Morán
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles Boyer, John…
Josep Maria Angelat
Cinematografia
Actor.
Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward GRobinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
Què és la festa?
Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…
Una mitologia sense déus
Els processos de mitificació en l’actualitat Què significa el terme “mite” enmig del discurs escrit d’un crític musical que comenta el concert d’un grup o d’una figura –el mite X–, que ha convocat desenes de milers d’admiradors extasiats I l’adjectiu “mític” en boca del periodista esportiu que s’exalta mentre fa saber a tot el món que el mític X acaba d’entrar a la història perquè ha superat la mítica marca del mític Y Així mateix, cada vegada que es mor un “mite” cinematogràfic, els mitjans de comunicació editen reportatges especials o emeten programes destinats a parlar del “mite” que acaba…
El mite
Què és el mite En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza Sovint, la desmitització dels mites aliens ha anat acompanyada de tendències remititzadores en el si de la mateixa cultura, potser perquè la constitució de l’ésser humà és logomítica , és a dir, que inclou alhora el mythos i el logos , la qual cosa implica…