Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Aventuras de Taxi Key
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 70 min., dirigida per Albert Gasset i Nicolau, Arturo Buendía, Joan Fortuny i Mariné.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nacional Films Española Producciones Mezquíriz Miguel Mezquíriz Eraso ARGUMENT Basat en els relats radiofònics de Luis G de Blain GUIÓ LG de Blain i J Fortuny FOTOGRAFIA Joan Fortuny blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Matheu MUNTATGE A Gasset MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Ricard Palmerola Taxi Key, Inés Alma Nora "La mano cortada" MA Palmer Adelina Fonseca, José Torres Basilio, Jorge G Díaz Federico, Marta Fàbregas Micaela "Sombras de un sueño" Marta Flores Sra Everard, Joan Velilla Federico Everard, Lluís Padrós dr…
Ricard Palmerola i Buxadós
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià art dramàtic a Barcelona i treballà a Ràdio Barcelona i en les companyies de Carlos Lemos i Rafael Rivelles Excellí en els drames Maria Rosa , d’Àngel Guimerà, al costat de Núria Espert 1963, i en La dama enamorada , de Joan Puig i Ferreter, al costat de Teresa Cunillé El 1942 s’inicià en el món del doblatge, que prosseguí a Puerto Rico, on es traslladà el 1951 contractat com a cap de programació d’una emissora radiofònica fins el 1954, any en què ingressà a Radio El Mundo, i treballà després en el doblatge, el teatre i la televisió, per a la qual dirigí el doblatge de les sèries…
Luis G. de Blain
Cinematografia
Periodista, escriptor i guionista.
Vida Fill d’un arqueòleg belga i de mare andalusa, residí a Barcelona des de la infantesa A partir del 1930 treballà en el sector de la perfumeria i collaborà en revistes com ara "Cinema" 1924-29 i "Cine-Art" 1933-35 Quan acabà els estudis superiors marxà a Bèlgica Finalitzada la guerra civil, retornà a Catalunya i escriví en revistes com ara "Crítica" 1944-50, "Arcinema" 1956-60 i "Fotogramas" des del 1946, de la qual en fou redactor en cap 1950-58 i en la qual creà el popular Consultorio de Mr Belvedere La seva activitat com a guionista cinematogràfic començà amb Las tinieblas quedaron…
Joan Fortuny i Mariné
Cinematografia
Operador i director.
Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de Cinematografia 1937-40…
Albert Gasset i Nicolau
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i muntador.
Vida Fill de cantants de sarsuela, debutà a vuit anys al teatre Principal Palace de Barcelona Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños en La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América 1916-17, Émile Bourgeois El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith Després d’un viatge a Nova York i Hollywood 1923, participà en la fotografia d’ Ellas y ellos Baltasar Abadal i en Amor de campesino Josep Pitarch, Lluís Forasté i Martín Aguyé, i feu el muntatge d’ El martirio de vivir 1924, Enrico Santos A partir de…
Ariadna Gil i Giner
Ariadna Gil i Giner
© 20minutos
Cinematografia
Actriu.
Filla de l’activista polític August Gil i Matamala , debutà de molt jove a Lola 1985, de JJ Bigas i Luna Es matriculà a l’Institut del Teatre de Barcelona i estudià cant, dansa i violí, i alhora treballà en televisió, presentant el curs de català Graduï’s, ara pot i també el programa Betes i films Posteriorment actuà a El complot dels anells 1987, de F Bellmunt, i a Un submarí a les estovalles 1991, d’Ignasi P Ferré Amb Amo tu cama rica 1991, d’E Martínez Lázaro, obtingué els premis Ondas i Fotogramas de Plata 1992, el premi Sant Jordi de Cinematografia 1993 a la millor actriu en un…
,
El telègraf elèctric. 1791-1882
El telègraf elèctric, la innovació que obrí el món de les telecomunicacions amb la transmissió de senyals a llarga distància, fou inventat, al carrer de Petritxol de Barcelona, pel metge Francesc Salvà i Campillo Barcelona, 1751 – 1828 El 1795 ell mateix el va presentar en una conferència que impartí a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, i un any més tard va preveure la telegrafia per cable submarí Línies telegràfiques utilitzades per l’emigració catalana i el telègraf elèctric dels Països Catalans Aquells mateixos anys, a Ginebra, París i Londres, uns altres científics de la Illustració van…