Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Chomón i Fuster
Cinematografia
Productora i galeria de filmació.
Fou aixecada a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona al febrer del 1910 per Segundo de Chomón i el valencià Joan Fuster i Garí Chomón tornà el 1910 a Barcelona després d’haver treballat a París per a la Pathé i s’associà amb Fuster, exhibidor i comerciant de films i aparells Construïren uns estudis de rodatge i entre els mesos de febrer i novembre del 1910 arribaren a realitzar 37 films –una de les xifres més altes de la producció de l’Estat– entre còmics, de trucatges, històrics i adaptacions de sarsueles, sota la direcció artística de Chomón i distribuïts per la Pathé…
Francesc Madrid
Cinematografia
Periodista i guionista.
Vida S’inicià com a corresponsal a París d’"El Sol" de Madrid i crític teatral en "La Noche" de Barcelona i "La Voz" de Madrid, que acabà sotsdirigint Collaborà en "La Publicitat", "El Día Gráfico", "L’Esquella de la Torratxa" i "El Bufón" 1924-32 amb articles de música, i en "Fantasio Revista de Espectáculos" 1925-30 i "Pantallas y Escenarios" 1927-30, amb articles sobre cinema El seu primer contacte amb el cinema, al marge de la crítica, el tingué com a coordinador general del documental de llarga durada inacabat Gent i paisatge de Catalunya 1926, Josep Gaspar també feu un…
Anna Lizaran i Merlos
Cinematografia
Actriu.
Vida A set anys començà a treballar en La Passió del seu poble A Barcelona estudià teatre al Centre d’Estudis Nous, i a París es formà a l’escola d’interpretació de Jacques Lecoq El 1971 cofundà el grup Comediants i també forma part del nucli que creà el Teatre Lliure de Barcelona 1976 És una de les actrius més representatives del teatre català modern Ocasionalment també ha fet de directora i ha rebut els premis Memorial Margarida Xirgu 1981-82 per La nit de les tríbades , el Nacional de Teatre 1984 de la Generalitat per Al vostre gust , el Max de les arts escèniques 2001 per…
Montserrat de Salvador i Deop
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del director republicà del "Diari de Tarragona", la seva família s’exilià a París a conseqüència de la guerra quan ella tenia deu anys Inicià estudis teatrals i pujà als escenaris parisencs, fins que una gira la portà per l’Amèrica Llatina i romangué cinc anys a Buenos Aires El 1956 debutà a Barcelona amb el Teatre Experimental d’Esteve Polls, i en el cinema sota el guiatge de Juli Coll a La cárcel de cristal 1956 i Distrito Quinto 1957 El 1962 tornà a fer una llarga gira per terres americanes i en tornar el 1974 treballà de primera actriu a la companyia de María…
Josep Serra i Massana
Cinematografia
Director d’animació, humorista gràfic i il·lustrador.
Vida Aprengué a dibuixar a l’Acadèmia Baixas de Barcelona 1909-10 Entre el 1925 i el 1926, i amb la collaboració del pintor i dibuixant Ramon Miret i Baldé, que després residí als EUA, aconseguí les primeres imatges animades amb un fenaquistoscopi, no amb pellícula cinematogràfica El 1932 realitzà la seva primera cinta d’animació publicitària amb objectes per a Ibérica Films Després creà el seu propi estudi 1932-36 associat amb el seu cunyat Josep Solà amb un reduït equip format per Guillem Fresquet, Tarragó, Trias i Garcia desenvolupà una fulgurant i nova producció d’animació publicitària,…
Joan-Gabriel Tharrats i Vidal
Cinematografia
Cineasta independent.
Vida Fill del poeta Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…
,
Centre Excursionista de Catalunya - Secció de Cinema i Vídeo
Cinematografia
Entitat cultural i esportiva de Barcelona que creà una branca per a promoure i difondre el cinema d’afeccionat.
Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir …
Altres obres de Lleida i de la conca del Segre
Art gòtic
Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…
Alfons Garcia i Seguí
Cinematografia
Crític, historiador i cineclubista.
Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-…
Asunción Casal
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou l’intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina