Resultats de la cerca

Carrer del barri de Russafa, València, sd F Torres Les nostres ciutats ja són multiculturals gràcies al veïnat immigrant A València, aquest procés ha estat particularment ràpid A la dècada dels anys noranta, el nombre d’estrangers es va mantenir molt reduït, i, tot i patir un lleuger increment, suposava l’1,5% de la població en gener de 2000 Amb el nou segle, el flux migratori ha augmentat, i el veïnat estranger s’ha multiplicat per deu i ha modificat els carrers i la percepció ciutadana En gener de 2007, 102 166 veïns de València eren estrangers, cosa que suposava el 12,8% dels…

Partit de futbol a Torre-romeu Sabadell, 1958 AHS-Coll A García / JCL En el procés d’industrialització de la postguerra, els barris obrers de Sabadell van créixer per primera vegada lluny del centre, a la perifèria de la ciutat, amb un predomini quasi absolut d’immigrants procedents, especialment, de terres andaluses En només vint anys, pràcticament es doblà la població de la ciutat, la qual cosa provocà un greu problema d’habitatge Ja durant els anys quaranta es van construir coves i barraques als marges del riu Ripoll i a l’esplanada de Sant Nicolau es tractava d’un sector de l’anomenat “…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ovídeo Antoni Camín, Barcelona GUIÓ JLGuerín FOTOGRAFIA Alex Gaultier color, normal MUNTATGE Mercedes Álvarez, Núria Esquerra SO Amanda Villavieja INTERPRETACIÓ Antonio Atar l’exmariner, Juana Rodríguez i Iván Guzmán la parella, Juan López i Juan Manuel López l’encarregat i el seu fill, Santiago Segade el paleta, Abdel Aziz el Mountassir el peó ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19102001 PREMIS Donostia 2001 especial del jurat, FIPRESCI de la crítica internacional i CEC, Ministeri de Cultura 2001 Nacional de Cinematografia, Sant Jordi de Cinematografia 2001…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982

Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista "Arc voltaic Full de cinema" 1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Prozesa Barcelona GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Luis Poirot de la Torre Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Sanchis MUNTATGE Emili Rodríguez Osés, Valeria Sarmiento MÚSICA Aureli Vila SO Enrique González INTERPRETACIÓ José Luis Pérez Ocaña Ocaña, Camilo Cordero Camilo, Guillermo, Nazario, Paco de Alcoy ESTRENA Barcelona, 01061978, Madrid, 07061978 Sinopsi Retrat de José Luis Pérez Ocaña, un pintor homosexual andalús que visqué al barri xinès de Barcelona al final de la dècada del 1960 Producció El…

L’edificació i les obres públiques 1960-1981 L’activitat de tipus secundari que va experimentar un creixement més intens en el conjunt dels Països Catalans en l’època de l’anomenat “miracle econòmic” fou la construcció Segons les dades del Banc de Bilbao sobre la distribució provincial de la renda, l’edificació i les obres públiques foren les úniques grans branques que pràcticament van doblar el seu pes relatiu dins el conjunt industrial entre el 1960 i el 1975 la construcció passà de generar el 8,6% del valor afegit brut de la indústria dels Països Catalans a representar-ne el 16,6% Si el…

Quan, el 1929, va sortir al carrer Printemps d’Espagne de l’escriptor francès Francis Careo —una novella ambientada al bell cor de Barcelona, amb passions desfermades, manolas , pinxos i ganivetades—, la reacció de la premsa barcelonina va ser curiosament unànime una rotunda denúncia contra la manipulació de la imatge de la ciutat L'obra de Carco seguia l’estesa tendència a utilitzar uns barris de Barcelona —el Port, la Rambla, el Parallel, el peu de Montjuïc— com a escenari d’històries truculentes relacionades amb els baixos fons, l’anarquisme, la prostitució, el tràfic de blanques, el joc,…