Quan, el 1929, va sortir al carrer Printemps d’Espagne de l’escriptor francès Francis Careo —una novel·la ambientada al bell cor de Barcelona, amb passions desfermades, manolas, pinxos i ganivetades—, la reacció de la premsa barcelonina va ser curiosament unànime: una rotunda denúncia contra la manipulació de la imatge de la ciutat. L'obra de Carco seguia l’estesa tendència a utilitzar uns barris de Barcelona —el Port, la Rambla, el Paral·lel, el peu de Montjuïc— com a escenari d’històries truculentes relacionades amb els baixos fons, l’anarquisme, la prostitució, el tràfic de blanques, el...