Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Director, periodista i comerciant cinematogràfic.
Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per…
Manuel Muntaner i Tanganelli
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, exercí com a professor de llengua i literatura Fundà el Cineclub Secuencia i ha participat en la creació de diverses productores i empreses de serveis audiovisuals, entre les quals hi ha les primeres que incorporaren el vídeo Futura Vídeo Films, Triac, Moral i Muntaner, Institut de la Comunicació i Mitjans Audiovisuals ICM, Germinal Films, Miratge Produccions Audiovisuals o Ellipsi Produccions La seva activitat professional ha abraçat gairebé totes les funcions i els oficis de l’audiovisual documentalisme, publicitat,…
Joan Munsó Cabús
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
S’inicià com a cronista teatral a "Firmas Revista literaria del hogar" 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, que es dissolgué el 1957 A continuació publicà articles sobre cinema als diaris "Solidaridad Nacional" 1956-74 i "La Prensa" de Barcelona, i en revistes especialitzades com "Rumbos" 1956 "Arte nuevo Revista cinematogràfica" 1958, de la qual també fou membre del consell de redacció "Film Ideal" "Documentos Cinematográficos" 1960-63 i "Hora XXV" 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional d’…
Ricardo Muñoz Suay
Cinematografia
Productor i crític.
Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València El 1933 s’introduí en els ambients cinematogràfics i polítics d’avantguarda de la mà del crític Joan Piqueras, i l’any següent fundà el Cineclub Universitari de València El 1937 ja començà a escriure sobre cinema a la revista "Frente Universitario" Després d’anys de clandestinitat i presó, el 1949 s’inicià en la professió cinematogràfica ingressant en una de les primeres promocions de la branca de producció de l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques Madrid 1950 El mateix any inicià la pàgina…
Artur Moreno i Salvador
Cinematografia
Director d’animació i humorista gràfic.
Vida Pioner del dibuix animat a Catalunya, en 1928-29 realitzà a Barcelona un dels primers films publicitaris xocolata Nelia El 1942 fundà la petita productora Diarmo Films juntament amb Josep Maria Arola i els dibuixants Armand Tosquellas i Rosa Galceran Rodaren el curt El capitán Tormentoso amb música de Joan Duran i Alemany i una cinta publicitària per a la casa Bayer Aquesta incipient obra els obrí les portes dels estudis Balet y Blay, de Josep Maria Blay i Ramon Balet, els primers grans estudis d’animació catalans Allí dirigí El cigronet valent Garbancito de la Mancha , 1942-45, primer…
Armand Moreno i Gómez
Cinematografia
Actor i director.
Vida Es donà a conèixer com a poeta i actor teatral abans de debutar en el cinema interpretant títols com ara Gente sin importancia 1950, José González de Ubieta Habitación para tres 1951, Antonio de Lara La pecadora 1954 i Camino cortado 1955, ambdós d’Ignasi F Iquino El ojo de cristal 1955 i Cuatro en la frontera 1956-57, ambdós d’Antonio Santillán Intervingué com a coguionista i actor en Trigo limpio 1962, I F Iquino i El reflejo del alma 1957, Maximo Giuseppe Alviani, i fou ajudant de direcció de Benito Perojo a Yo no soy la Mata-Hari 1949 i Sangre en Castilla 1950 Promotor, traductor i…
María Luz Morales y Godoy
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora, periodista i crítica.
Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…
,
Joan Morales i Mas
Cinematografia
Escenògraf.
Vida A partir del 1904 feu estades a Europa, sobretot a París Bon dibuixant, exposà els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines S’incorporà al taller de l’escenògraf Salvador Alarma i realitzà escenografies per al cinema, com les de Terra baixa 1907, Fructuós Gelabert i Guzmán el Bueno 1909, F Gelabert i Enric Giménez El 1914 començà a collaborar amb Adrià Gual amb l’escenografia dels films de la Barcinógrafo El alcalde de Zalamea , Misterio de dolor , Fridolín , La gitanilla , Los cabellos blancos , Linito por el toreo i Un drama de amor i també amb obres teatrals El 1915 obrí…
Jacint Montllor i Pujal
Cinematografia
Empresari.
Vida De jove marxà a Nova York, on acabà dirigint l’Hotel Plaza Tornà a Barcelona i es feu càrrec de l’Hotel Ritz i després del Ritz de Madrid Finançà una part de la primera i única producció del jove debutant Domènec Pruna, El Cafè de la Marina 1933-34, basat en la peça teatral de Josep Maria de Sagarra i realitzada en la doble versió catalana i castellana El seu nebot Joan Pere Montllor i Puigvert Barcelona 1919, fill del seu germà Salvador antiquari, arribà els EUA el 1937 i treballà a la Paramount Pictures al costat de Joan Ventura, com a traductor de films nord-americans al castellà per…
Ovidi Montllor i Mengual
Cinematografia
Actor.
Vida De família humil i de tradició anarquista, començà a treballar a dotze anys sense tenir acabats els estudis primaris La seva primera participació en una obra de teatre fou amb la companyia La Cassola, d’Alcoi, i després actuà en altres elencs independents i de militància antifranquista A la meitat de la dècada del 1960 emigrà a Barcelona i aprengué a tocar la guitarra de manera autodidacta, mentre actuava en les companyies d’Adrià Gual i de Núria Espert El 1967 es presentà al Festival de la Cançó Universitària i el guanyà, motiu pel qual pogué adherir-se al moviment de la Nova Cançó fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina