Resultats de la cerca

Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui treballà…

Vida Fill de l’escriptor i polític Joan Estelrich i Artigues, estudià banca a l’estranger i fou director d’una sucursal bancària a Tànger Traslladat a Madrid, inicià estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas i el 1956 començà a treballar com a meritori i secretari de rodatge Fou ajudant de direcció en nombrosos films La vida alrededor 1959 i El extraño viaje 1964, ambdós de Fernando Fernán Gómez A las cinco de la tarde 1960, Juan Antonio Bardem Plácido 1961, Luis G Berlanga i a les produccions de Samuel Bronston rodades a Espanya Exercí de director de producció…

Vida Cursà estudis de música i ciències econòmiques, i a partir del 1977 s’introduí al cinema com a directora de documentals al Perú Y se hace silencio 1977 Ayllu sin tierra 1980 –premiat al festival d’Oberhausen– Misti 1982 Lucre 1983 i Conflictos olvidados 1996 Entre el 1985 i el 1991 realitzà el programa "Cinema 3" i "El món del cinema" de Televisió de Catalunya Creà la productora Messidor Films 1991, orientada cap a un cinema d’autor amb prestigi i projecció internacionals, amb la qual coproduí el documental La sal de los Andes 1996, Pere Neira i els llargs de ficció El diari de Lady M…

Vida Després de la guerra civil es formà en diverses distribuïdores i productores, i el 1949 fundà, amb Germà Lorente, l’empresa Este Films Producción e Importación de Películas Inicialment se centrà en la distribució, però després d’intervenir a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias, l’empresa amplià la seva activitat a la producció amb El cerco 1955, del mateix director El mateix any, Esteban s’associà amb la distribuïdora Mundial Films, de la qual fou conseller delegat i des de la qual regulava una producció pròpia, discreta però sempre atenta a la demanda del mercat Donà suport a l…

Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs infantils L’aprenent de…

Vida Ingressà a la Companyia de Jesús el 1949 Estudià Periodisme i Mitjans Audiovisuals a Bèrgam Itàlia i cinema pel seu compte a Barcelona, on fou un actiu cineclubista Durant el període 1966-68 realitzà 25 curts documentals per al programa "Cuestión urgente" TVE El 1968 es traslladà com a docent a Bolívia, on exercí la crítica cinematogràfica al diari "Presencia" durant onze anys Per a l’Empresa Nacional de Televisión 1970-71 dirigí la sèrie Los grandes momentos de la Historia del Cine 18 capítols l’espai "Actualidad cinematográfica" i un episodi d’ Atalaya També fou el responsable del…

Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982

Vida Fill del pianista i director de companyies de sarsuela Manuel Algueró Algueró, estudià piano i composició El 1944 s’inicià en el cinema amb Piruetas juveniles Gian Carlo Cappelli i Salvio Valenti i participà en films importants com Brigada Criminal 1950 El Judes 1952 o Camino cortado 1955, tots tres d’Ignasi F Iquino Fou el líder de l’Orquestra Bizarros, una de les més destacades de la postguerra, i un dels primers interessats a portar el jazz a l’Estat espanyol Creà i dirigí l’editora musical Canciones del Mundo, especialitzada en música lleugera, que publicà un butlletí informatiu…

Vida Acabat el batxillerat, es traslladà a Madrid i abandonà els estudis de dret a favor de la seva carrera musical com a compositor i director d’orquestra Amb José María Legaza compongué la música de la revista 33 rubias y 3 morenas con 3 hombres d’Enrique i Antonio Paso S’introduí en el món de la comèdia musical teatral i entrà al Teatre de La Latina de Madrid, dirigit per Ignasi F Iquino Aquest li proposà que s’encarregués de la composició de bandes sonores de la seva productora barcelonina IFISA Escobar se supedità al sistema de producció d’Iquino, que implicava compondre músiques…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…