Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Apartado de Correos 1001
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 90 min., dirigida per Juli Salvador i Valls.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT Juli Coll, Antonio Isasi-Isasmendi GUIÓ Manuel Tamayo, JColl, AIsasi-Isasmendi FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE AIsasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Elena Espejo Carmen, Conrado San Martín Miguel, Tomás Blanco Antonio Benítez, Manuel de Juan l’inspector Marcial Velasco, Carlos Muñoz Rafael Quintana, Casimiro Hurtado el taxista, Guillermo Marín un vianant, Luis Pérez de León Don Rafael, Eugenio Testa Julián, Emilio…
Josep Valls i Romà
Cinematografia
Impressor, editor i empresari.
Vida Propietari de tres impremtes, edità revistes, publicacions i cartells d’espectacles taurins, teatrals i cinematogràfics El 1903 obrí el local La Campana a Gràcia, on es feren sessions de vistes fixes, un film i atraccions L’any següent, vengué el local i comprà un bosc del costat on edificà el Gran Teatro del Bosque, inaugurat el 1905 A més de representacions s’hi feren projeccions a través de la CINAES i Empresa Alianza i es programava conjuntament amb els cines Gráfico, Principal, Núria i Select, de Gràcia Però per aquell escenari també passà el bo i millor del circ, la…
Josep Oller i Roca
Cinematografia
Empresari.
Vida De família d’industrials tèxtils, visqué a París des de petit Home emprenedor i amb nombroses aficions, feu prosperar el negoci familiar tèxtil, però el 1865 també creà una agència que gestionava els hipòdroms francesos i un parell d’anys després Le Pari-Mutuel i el "Butlletin des Cours", primera publicació sobre el sector Alguns anys més tard, s’introduí en el món de l’espectacle i les sales d’atraccions i gestionà els locals següents Cafè de Baden 1876, que convertí en Fantaisies Oller La Bombonnière el Théâtre des Nouveautés 1878 el Petit Parc 1881 l’hipòdrom de Saint-…
Pere Queraltó i Nou
Cinematografia
Escenògraf i cineasta amateur.
Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes fílmiques…
Segundo de Chomón i Ruiz
Cinematografia
Director.
Vida Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment El 1901 s’installà a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères potser també de la Star Films de Méliès i muntà un taller d’acoloriment de pellícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat 1901 i Barcelone, parc au crepuscle…
Filmoteca de Catalunya

Edifici de la Filmoteca de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Institució creada el 1981 adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del traspàs, el 1982…
,