Resultats de la cerca

El 1933 passà a dir-se Cinematográfica Industrial, SAE CISAE Entre les tècniques que s’hi empraren cal destacar l’acetificació de la pellícula cinematogràfica, un procediment aleshores nou que es podia aplicar en qualsevol tipus de cinta muda, sonora, color Aquesta operació mecànica garantia la inalterabilitat del material, tot mantenint-ne la flexibilitat D’altra banda, també treballà en un procediment propi de revelatge de color mecanitzat, batejat amb el nom d’helicromia, i disposà d’una màquina Multiplex per a trucatges També s’hi feia la regeneració de les pellícules usades, el poliment…

Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions  Imágenes 1954-61,  Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge,  Antes de anochecer 1964, influït…

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…

Cursà estudis de dret i periodisme i participà en grups de teatre universitari i independent abans d’introduir-se en el cinema sota el mestratge de Krzysztof Zanussi, gràcies a una beca d’estudis a Varsòvia, i de Pere Portabella, en els cursos que aquest impartí a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’Institut del Teatre de Barcelona D’aquesta època daten els seus primers curts, Sunya i Impasse 1970, en l’òrbita d’influència del final de l’Escola de Barcelona Des del 1972 desenvolupà una contínua i abundant producció de documentals sobre exposicions, artistes i àmbits creatius diversos arts…

Vida Fill d’un joier barceloní, els primers anys del decenni dels setanta desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò  S’introduí en l’àmbit cinematogràfic gràcies a la influència del realitzador Jordi Cadena i de l’actriu Marta Molins, que fou la seva companya sentimental i que protagonitzà molts dels films que ell produí El 1975 registrà l’empresa Ona Films per produir una sèrie de curts i el llarg L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, adaptació de la novella homònima de Joan Marsé, dirigida per J Cadena i protagonitzada per Ana…

Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pellícules com Esquilache 1989, Lo más natural  1991 i La Lola se va a los puertos  1993, de J Molina Bajarse al moro 1989,  Alegre ma non troppo  1994 i  El efecto mariposa 1995, de F Colomo Orquesta Club Virginia 1992, de M Iborra Mi hermano del alma 1994 i  Éxtasis 1996, de M…

En tancar els Laboratoris CYMA el 1929, Daniel Aragonès, que hi havia treballat, s’associà amb Antoni Pujol i constituïren Aragonès i Pujol, empresa la principal activitat de la qual es produí en el laboratori Cinefoto, al carrer del Rosselló de Barcelona, i que posteriorment es traslladà al carrer de Roger de Llúria El 1935 la capacitat de producció dels laboratoris els permeté atendre amb una gran rapidesa els nombrosos encàrrecs de les productores i distribuïdores més importants de l’Estat Disposaven de cinc màquines de revelatge, i una secció dedicada únicament al titulatge, les…

Ha tingut com a objectiu principal demostrar, amb diverses línies d’investigació, que la història local pot ser un suport molt important per al coneixement de la Història i l’evolució del fenomen cinematogràfic en tots els àmbits La seva tasca es fa extensible a l’organització de cursos, colloquis, conferències, cicles de cinema i projeccions, així com a la realització de tesis doctorals Bibliografia ESTIVILL, J i NOGALES, P "La recerca social i el cinema amateur El cas de la recuperació del patrimoni cinematogràfic al Camp de Tarragona", El patrimoni cinematogràfic a Catalunya Fundació…

Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…

Vida Treballà en una agència de publicitat, fins que el 1962 ingressà a la distribuïdora CB Films com a redactor publicitari a les ordres d’Horacio Sáenz Guerrero, a qui substituí com a cap del departament de publicitat el 1963 càrrec que ocupà fins el 1967 quan abandonà la companyia Com a crític, inicià la seva collaboració a Fotogramas  al començament de la dècada del 1960, on continuà el consultori de Mr Belvedere creat el 1958 per Luis G de Blain A Ràdio Barcelona, presentà, amb Mayra Gómez Kemp, l’espai cinematogràfic Mr Belvedere Aquesta breu collaboració constituí el punt d’arrencada…