Resultats de la cerca

Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo Josep Maria Castellví, seguida de Pilar Guerra Fèlix de Pomés El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films alhora També es…

Aquest cineasta rebé l’encàrrec de la Generalitat republicana de muntar uns estudis de cinema sonor que s’installaren a Montjuïc, en un edifici llogat a l’Ajuntament Foren els primers estudis sonors de l’Estat espanyol i tingueren el marquès de Breteuil, soci capitalista, com a president del consell d’administració i C Lemoine com a administrador delegat La installació acústica la feu l’enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep Maria de Guillén-Garcia, abans conseller de l’Orphéa francesa, amb tecnologia francesa l’equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont Els estudis s’inauguraren…

Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts,…

Després d’un període constituent, que s’inicià a Barcelona el 1987 sota l’impuls d’una comissió formada per Enric Alberich, Jordi Balló, Quim Casas, Àlex Gorina, Elena Hevia, Josep Maria López i Llaví, Octavi Martí, José Enrique Monterde, Joana Raja, Esteve Riambau, Joaquim Romaguera i Mirito Torreiro, l’ACCEC quedà legalment constituïda al març del 1988 amb una Junta Directiva presidida per José Luis Guarner Després ocuparen successivament la presidència Riambau 1992, Quintana 1993, Losilla 1999 i Monterde 2001 El 1989 s’installà a la seu del Collegi de Periodistes de Catalunya i s’integrà a…

L’empresa nasqué amb el nom de Texidó y Baliarda, SA, però al cap de pocs mesos es convertí en Texidó, Baliarda y Giró, SA, en entrar Manuel Giró i Minguella a formar part de l’empresa De la seva comercialització se n’ocupà Cinematográfica Astrea, SA, propietat del distribuïdor Josep Fugarolas i Arquer i soci de la companyia Ibérica Films El 1930 s’estrenà al Salón Kursaal de Barcelona el seu primer equip sonor OSSA, basat en el sistema de disc Vitaphone i l’any següent la societat primigènia esdevingué oficialment Orpheo Sincronic, SA A partir d’aquell moment les seves installacions de…

El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea la biografia…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…

Loriente i J M Carcasona Tingué com a redactors principals a E Ferrer, J M Otero, G Quesada, F Lázaro, J Ripoll, J L Guarner i J Coma, alguns dels quals estaven estretament relacionats amb el Cineclub Monterols i la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona En sortiren 19 números Marcà un estil i una línia crítica pròxima a la teoria de la "política d’autors" que llavors preconitzava "Cahiers du Cinéma" per mitjà de la secció La nueva frontera de la crítica Prestava una atenció particular als problemes de la indústria i el comerç cinematogràfics a l’Estat espanyol i…

El 1984 passà a Ediciones Fabregat, coordinada per Enrique Aragonés, i a partir del 1992, per José M Latorre Actualment és dirigida per Albert Turró A l’inici publicà números monogràfics sobre realitzadors cinematogràfics, i més tard esdevingué una revista generalista, en què predomina la crítica de films d’actualitat, la crònica de grans festivals i els dossiers sobre gèneres o directors Després de "Fotogramas" i "Cineinforme" Madrid 1962 és la tercera publicació de cinema més estable de l’Estat espanyol La mateixa empresa edita la revista "Imágenes de actualidad" 1985 i un parell de…