Resultats de la cerca

A partir d’un Manifest-convocatòria 1980, l’ICC recollí tot un seguit de propostes i iniciatives de professionals, gremis, industrials, empresaris, sindicats, partits parlamentaris i gent del món cultural cinematogràfic de Catalunya, per tal de debatre els temes que afectaven el cinema català, arran de les perspectives que oferia el procés d’autonomia de Catalunya Sota la presidència de Josep Lluís Galvarriato i Tintoré president de l’ICC i la coordinació general de Joan Antoni González i Serret de la Comissió Permanent, i amb la representació de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, periodista per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid, i diplomat per l’Escola d’Alts Estudis de la Imatge a París, el 1976 passà a dirigir l’ICC, des del qual ha desenvolupat una ingent tasca de productor executiu de curts, llargs, telefilms i sèries En representació de l’entitat, el 1983 cofundà i participà en la gestió del Plató Ideal, i el 1998, de Kopla, propietària de les dues sales Boliche de Barcelona Fou coordinador de les I Converses de Cinema a Catalunya 1981, coredactor del projecte de llei de l’Ens Autònom de la…

Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…

Aquest grup creia que l’amateurisme era un camí per a accedir al professionalisme i els seus membres vindicaven un cinema més lliure i creatiu que el que es practicava des de la Secció de Cinema Amateur del CEC El 1953 realitzaren set curts collectius i dos més fins el 1957, que mostraren arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i aconseguiren diversos guardons El 1955 realitzaren el film d’episodis Variación , format per "La huella" de J Feliu, "Sincopada al ritmo del dibujo animado" de J Juyol i "La aventura de papel" de P Balañà, conjunt que el collectiu considerà el seu "manifest…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona, Unitelefilm Itàlia GUIÓ PPortabella, Carles Santos, Octavi Pellissa FOTOGRAFIA Manuel Esteban color, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès MÚSICA CSantos SO Sonigraf Sinopsi Obra que abasta el període comprès entre la mort de Franco i les primeres eleccions democràtiques del 1977 Inclou llargues entrevistes o converses amb polítics de diversos partits, entre els quals hi ha Felipe González, Joaquín Ruiz-Jiménez, Santiago Carrillo, Jordi Pujol, Joan Raventós, Ramón Tamames, Enrique Tierno Galván i Antoni de Senillosa Producció…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nofilms Sigfrid Monleon, València, Marc Recha l’Hospitalet de Llobregat ARGUMENT Oceanografía del tedio 1916, d’Eugeni d’Ors GUIÓ Joaquín Ojeda, MRecha FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mercè Batallé, Chus García MUNTATGE JOjeda MÚSICA Miquel Jordà SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Salvador Dolz, Corinne Alba, OPlanas i la veu de Lluís Porcar ESTRENA Barcelona, octubre del 1992 preestrena PREMIS València Cinema Jove 1992 2n en la categoria de llargs, millor banda sonora i millor producció del País Valencià,…

Fotògraf de moda i publicitat, estudià cinema a l’IDHEC de París coincidint amb els orígens de la Nouvelle Vague Allí rodà els curts Una platja tan petita 1961 i Un dia com els altres 1962, i de retorn a Barcelona intervingué com a ajudant de direcció en diversos llargs dins l’òrbita de l’Escola de Barcelona Després de realitzar el curt Raimon 1965, en què alternà la música del cantautor amb imatges documentals de conflictes internacionals, el seu llarg Cada vez que 1967 s’insereix plenament en els postulats d’aquest moviment, del qual fou un dels membres més actius, a més de fundador de la…

Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València El 1933 s’introduí en els ambients cinematogràfics i polítics d’avantguarda de la mà del crític Joan Piqueras, i l’any següent fundà el Cineclub Universitari de València El 1937 ja començà a escriure sobre cinema a la revista "Frente Universitario" Després d’anys de clandestinitat i presó, el 1949 s’inicià en la professió cinematogràfica ingressant en una de les primeres promocions de la branca de producció de l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques Madrid 1950 El mateix any inicià la pàgina…

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…