Resultats de la cerca

L’entitat es constituí jurídicament el 2000 com a entitat autònoma i està integrada per CurtFiccions Mostra de Curtmetratges de Barcelona L’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona Mostra de Cinema Asiàtic de Barcelona Mostra de Cinema Africà de Barcelona Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona OVNI Mostra de Vídeo Independent i Fenòmens Interactius - Observatori de Vídeo No Identificat, i Mostra Internacional de Cinema Gai i Lèsbic El 2002, el collectiu presentà un Codi deontològic de sis principis,…

Collaborà amb el seu germà Josep en la creació el 1912 de la revista "El Mundo Cinematográfico" Més tard, el 1914, fou nomenat director a l’Estat espanyol de la casa francesa Éclair, situada a Barcelona, en substitució de Marcel Vandal i Paul Dubas El 1916, establert pel seu compte i amb el distintiu comercial de Solà, S en C , es convertí en distribuïdor exclusiu per a l’Estat de la producció d’Éclair - Barcelona, societat creada aquell mateix any amb la finalitat d’editar cintes còmiques i documentals, la realització de les quals s’encomanà a Francisco Elías, antic empleat de la Gaumont a…

Vida Home inquiet i culte, s’inicià en el món del cinema a través de la creació d’Exclusivas Eca cap a l’any 1924 L’any següent ja obtingué un èxit remarcable amb La ballarina del Nil The Dancer of the Nile , 1923, D P S Earle i amb l’estrena d’un film "en relleu", la gran novetat de la temporada El 1927 participà en la creació de la firma Cinematográfica Astrea, SA, de la qual fou gerent Aquesta tenia l’exclusiva per a la venda dels equips sonors de la casa Orpheo Sincronic, SA OSSA Posteriorment intentà conrear també l’edició de films mitjançant una productora que obrí amb el nom d’Ibérica…

Aplega estudiosos i professionals vinculats a la imatge fixa i en moviment, tant espanyols com estrangers, i des de la seva creació ha tractat els temes dels arxius d’imatges, el tractament que se’n fa, la conservació, la catalogació i el buidatge, els nous suports, la recuperació dels patrimonis respectius fotos i films, les fototeques i filmoteques, etc Les ponències, les comunicacions, les experiències i els tallers es posen a debat, i els treballs presentats es publiquen en diversos volums setenes Jornades, 2002

De jove experimentà sobre totes les matèries fotogràfiques, fins que el 1928 entrà a treballar als Laboratorios Cyma de Barcelona El 1929 s’associà amb Antoni Pujol i Pascual i constituïren Aragonés y Pujol, la principal activitat de la qual fou la creació del laboratori Cinefoto Amb l’objectiu de crear una indústria cinematogràfica estatal forta absorbiren, a partir de la dècada del 1940, la majoria dels laboratoris de la ciutat El 1956 també compraren els laboratoris Quimiflex de Madrid, que esdevingueren Fotofilm Madrid 1957 D’altra banda, Aragonès fou un pioner en la introducció d’…

Vida El 1934 entrà a treballar a la central espanyola de la Fox a Barcelona Després de la guerra civil es traslladà a la sucursal de Madrid, i més tard ingressà en la Distribuidora Ballesteros 1942-49 El 1951 intervingué en la creació de Columbus Films, propietat de Francisco Hormaechea de la Sota El 1953 fundà Oriens Films, la seva pròpia distribuïdora a Madrid, que l’any següent convertí en Discentro En fou gerent fins que el 1962 el substituí el seu germà Josep Maria posteriorment en fou conseller delegat fins que el 1978 la societat tancà També treballà a Distribuciones Independientes…

Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’organització d’un…

Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà…

A partir d’un Manifest-convocatòria 1980, l’ICC recollí tot un seguit de propostes i iniciatives de professionals, gremis, industrials, empresaris, sindicats, partits parlamentaris i gent del món cultural cinematogràfic de Catalunya, per tal de debatre els temes que afectaven el cinema català, arran de les perspectives que oferia el procés d’autonomia de Catalunya Sota la presidència de Josep Lluís Galvarriato i Tintoré president de l’ICC i la coordinació general de Joan Antoni González i Serret de la Comissió Permanent, i amb la representació de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de…

Els fonaments de l’entitat es posaren el 1934, quan Josep Maria Font impulsà la creació, dins del CECB, d’una subsecció fotogràfica, el Foto Club El mateix any s’oferí la primera sessió de cinema amateur als seus locals i el següent es convocà el I Concurs El 1946 els socis Josep Ferré i Àngel Escalé idearen un mètode de sonorització en banda directa El 1958 s’impulsà la creació del Concurs del Rotlle una reproducció cinematogràfica dels certàmens de pintura ràpida, idea genuïnament manresana imitada posteriorment en nombrosos indrets, que esdevingué l’activitat més emblemàtica del grup, ja…