Resultats de la cerca

Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano 1917, que dirigí…

Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs que tingueren un gran…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cyrk Films Pere Ignasi Fages, Barcelona, Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1979 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, MEsteban FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Albert Danés MUNTATGE Joanna GSaladie MÚSICA Jordi Sabatés SO SIC INTERPRETACIÓ Juan Luis Galiardo Pepe Carvalho, Jean-Pierre Aumont Stuart Pedrell, Sílvia Tortosa vídua de Pedrell, Alejandra Grepi Charo , Albert Vidal, Eulàlia Ramón, Carles Lucena, Muntsa Alcañiz ESTRENA Barcelona en…

Fou propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia Molt aviat s’hi incorporà un destacat grup de joves, com ara Cesc Serrat, Joan Lluch, Pepa Font, Elisa Bassiner, Conxita Vidal, Mercè Artigues, Pep Borràs, Jaume Girona i Dolors Badia, que tingué cura de les tasques d’animació per tal d’aconseguir la participació dels menors La primera temporada 1972-73 organitzà 29 espectacles, 14 dels quals foren de caràcter cinematogràfic i s’aconseguí la xifra aproximada d’11 000 assistents A partir del 1977 i després de consolidar-se en l’àmbit local, s’…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el 1929 el…

L’empresa es fundà als EUA el 1928 amb les sigles RKO Radio Keith Orpheum, com a resultat de la fusió de la productora RKO Radio amb la distribuïdora Keith-Albee-Orpheum Corporation Aquesta societat fou absorbida el 1948 per Howard Hughes Hughes Tool Co-Lookhead Constellation-TWA, després de nou anys d’inactivitat es dissolgué el 1957, i n’adquirí la producció el circuit televisiu de la NBC David Sarnoff Abans que la firma s’installés a Barcelona, els seus films eren distribuïts per la CINAES-Cinematogràfica Verdaguer el 1932 aquesta concessió passà a mans de la Sociedad Ibérica de…

Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes fílmiques…

Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…

Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en…

Fou constituïda a Barcelona el 28 de juliol de 1928 amb el nom de Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima pel comerciant Vicenç Montal i Comelles i el banquer Ernesto Carpi Gentilli També foren fundadors i membres del Consell d’Administració Mariano de Foronda y González-Villarino primer president, l’excapità general de Catalunya, Emili Barrera segon president, i gent del món cinematogràfic com Joan Verdaguer i Mota, Joaquim Cabot i Rovira, Pedro Sacrest Dusol, Eduard Vilaseca i Marín, Josep de Caralt i Sala, Antonio Ledesma Álvaro o Abelard Trilla i Balagué El patrimoni de la…