Resultats de la cerca

Vida Fou l’empresari dels cinemes Arenas, Gloria i Reina Victoria, i també un dels decoradors de la burgesia barcelonina de la dècada del 1920, en la línia de Santiago Marco o Joan Pallarols S’encarregà personalment de la decoració de l’Avenida, de la seva propietat, i de tots els cinemes posteriors a aquest Projectat per l’arquitecte Germán Rodríguez Arias i inaugurat el 1930 a l’avinguda del Parallel, fou la primera baula d’una cadena de locals impulsada per la família Castañé El 1934, un segon cinema s’afegí a la seva obra l’Astoria, dissenyat pel mateix artífex de l’Avenida L’operació es…

Vida Prestigiós cineasta amateur , durant la dècada del 1930 realitzà en 9,5 mm curts com ara Rapsòdia cívica 1933 Orenetes 1934, Esclat 1934 Leit-motiv 1934 Sísifo 1935 i El caos 1936, amb Enric Sabater, que foren presentats i guardonats en diversos concursos, tant estatals els del CEC com internacionals els de la UNICA i la Biennal d’Art de Venècia Com a periodista treballà a "Xut" i "El Mundo Deportivo" collaborà en revistes com ara "Films Selectos" 1930-37, "Cinema Amateur" 1932-36 i "Cine-Star" 1935-36, i dirigí "Proyector Revista mensual de cinematografía Magazine español de cine" 1935-…

Vida Encara adolescent, començà a publicar dibuix humorístic a la premsa argentina i creà, entre d’altres, els personatges Pichín el Grande i el gautxo Rendija que anunciava els tabacs argentins El 1932-33 entrà a formar part dels estudis Cristiani, on, a més de curts, feien cintes publicitàries d’animació, i participà en la realització d’una desena El 1938 fou un dels animadors principals del curt El mono relojero L’any següent s’independitzà i creà el seu propi estudi, la Compañía Argentina de Dibujos Animados, on realitzà el curt La caza del puma , que s’estrenà amb èxit el 1940 Dissolta…

Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y…

Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la banda sonora L’…

Vida Llicenciat en medicina, el 1891 s’installà a Sabadell i exercí com a dentista Apassionat de la fotografia, feu coneixença amb l’exhibidor ambulant M Kaurt que li parlà el 1895 dels germans Lumière Amb el seu amic Magí Ribera marxà a París, on fou un dels primers espectadors que assistí al naixement del cinematògraf Encarregà un aparell als Lumière que arribà a Sabadell al febrer del 1897, i es feu la primera projecció pública al teatre Campos la nit del 27 d’abril durant un entreacte d’una funció de sarsuela També construí la seva pròpia barraca d’exhibició a l’actual plaça…

El laboratori, construït el 1916, era situat al carrer de la Riereta Fou un dels millors de l’Estat durant les primeres dècades del segle XX, dedicat al tiratge de títols, a la perforació i a la venda de pellícula verge, a l’estampat de positius, i podia desenrotllar 550000 m mensuals S’especialitzà en la filmació de títols i subtítols en tots els idiomes i en la perforació de pellícula verge També importà aparells i material cinematogràfic, representà cases editores i constructores de maquinària i accessoris tingué la representació a l’Estat espanyol del projector sonor Kalee Indomitable J M…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona GUIÓ R i R de Baños FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre, normal, Josep Pons i Girbau AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Jack Johnson, Lucille Johnson, Francesc Aguiló, Miguel del Llano, Fernando Delgado, Nicolás Díaz Perchicot, Max Besanson ESTRENA Barcelona, 12021918 Sinopsi L’acció arrenca en una país imaginari on uns quants usurpadors volen eliminar la princesa Lucille Jack, boxador negre i defensor de les bones causes, viu nombroses aventures Al cap de deu anys, l’acció transcorre en els…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción y Estudios Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1897 d’Àngel Guimerà GUIÓ Joan Lladó FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró fill SO Joan Garcia Velázquez Parlo Films INTERPRETACIÓ Virgilio Teixeira Pablo, Isabel de Castro Mariona, Manuel Luna Roque, Carlos Otero Tomás Pedro, Juny Orly Catalina, Mercedes de la Aldea Águeda, Jesús Colomer Tiburón, Emilio Fábregas el sacerdot ESTRENA Madrid, 11121953, Barcelona, 16011954 Sinopsi Abans…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…