Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal  1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a  Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…

Fill d’una família de pelleters palentins, entrà a la productora familiar dirigida pels seus germans Alfonso i Francisco Marcos El 1964 s’estrenà com a director i guionista amb el film policíac El filo del miedo , rodat per a una altra firma Els estudis que els Balcázar tenien a Esplugues de Llobregat li serviren com a decorat per als seus westerns , com Oklahoma John 1965, amb Robert M White Roberto Montero Bianchi També conreà la comèdia, el thriller i l’erotisme Dirigí una dotzena de films i fou guionista d’una vintena, sempre al servei de la comercialitat El 1982 abandonà tota activitat…

Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company sentimental Jordi…

El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Andreu Rebés Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Irene Montcada, Gilles Bressan MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Licio Marcos de Oliveira directe, Albert Manera estudi INTERPRETACIÓ Àlex Casanova Àlex, Eva Santolària Susanna, Saïd Amel Saïd, Rosa Gámiz Muntsa, Joan Dalmau Fouces, Jordi Sánchez Fèlix, Francesc Albiol Pelopoya, Núria Badia Dora ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 200996 Sinopsi A la Barcelona del 1990, Àlex, un representant de vins, està…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MRodjara Films Barcelona ARGUMENT Marcelino, pan y vino , de José María Sánchez Silva GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rodjara FOTOGRAFIA Eva María Rodríguez Eastmancolor, normal MUNTATGE Maty Rodríguez Jara MÚSICA Juan Pardo, Chispita cantant, Antonio Caparrós assessor SO Jesús Jiménez INTERPRETACIÓ Juan MCuesta narrador, Veus Amelia Jara Crispín, Teófilo Martínez Fray Camilo, Javier Franquelo Fray Benito, Rafael de Penagos el conductor, Eduardo Calvo el superior, Ángela González Violeta, Juan Carlos Ordóñez Silvestre ESTRENA Barcelona, 29071985, Madrid,…

Vida Fill d’un magistrat de l’Audiència de Barcelona, a setze anys fugí a França i entrà en una troupe de circ Després de recórrer Europa durant tres anys, retornà a Barcelona i s’inicià en la companyia d’Enric Borràs, amb la qual viatjà per Espanya i Llatinoamèrica El 1914 s’installà als EUA i l’any següent debutà en Nens del gueto Children of the Ghetto , Frank Powell sense deixar el teatre El seu domini de l’anglès li obrí les portes de Hollywood a partir de la implantació del sonor, on feu les versions espanyoles dels films americans Gràcies al seu eclecticisme i a la seva…

Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert , Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles sirvientes 1979…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Tornasol Films Gerardo Herrero, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1985 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, André Grall, MGas FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Olivé MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Carles Santos SO Albert Manera INTERPRETACIÓ Jordi Mollà Doria, vint anys, Pere Ponce Rossell, vint-i-cinc – trenta-cinc anys, Paulina Gálvez Teresa, vint – trenta anys, Laurent Terzieff Doria vell, Serge Reggiani Rossell vell, Walter Vidarte Alejandra la Magna, Marc Martínez…

Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de coguionista Entre…