Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Guzmán el Bueno
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 17 min., dirigida per Enric Giménez i Lloberas [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1857 d’Antonio Gil de Zárate GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Guzmán, Margarida Xirgu la muller de Guzmán, Enric Guitart, Joaquim Carrasco, Ferran Bozzo, Miquel Ortín Sinopsi L’infant Don Juan segresta el fill d’Alfonso Pérez de Guzmán, dit el Bo i governador de Tarifa, per tal de forçar la rendició d’aquest El governador respon que si tingués cinc fills més donaria la vida de tots ells abans de lliurar la ciutat…
Elvira Jofre
Cinematografia
Actriu.
S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única 1931 de Josep Maria Folch i Torres Siete mujeres 1941 de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo 1945 de Luisa María Linares A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels Estudis Metro-…
Carles Barba i Masagué
Cinematografia
Cineasta.
Vida Pèrit mercantil, es dedicà professionalment al comerç de primeres matèries tèxtils Interessat per l’art, la música, el cinema i la fotografia, la popularització de les càmeres de 16 mm i altres innovacions en la tècnica cinematogràfica el portaren a unes primeres incursions en el cinema amateur la dècada de 1960, activitat a la qual es dedicà intensament des d’aleshores Interessat sobretot en els personatges, la seva prolífica producció constitueix un destacat document gràfic de la societat catalana durant el franquisme Filmà indistintament jerarques del règim entre d’altres…
Josep Montes i Baquer
Cinematografia
Realitzador i productor de televisió.
Després de cursar estudis musicals als conservatoris de Barcelona i València, es professionalitzà com a violoncellista Entre el 1959 i el 1961 amplià estudis en sociologia de la música i musicologia a Alemanya 1959-61 En 1962-63 s’endinsà en la producció de programes musicals de ràdio i televisió a la BBC de Londres, a la Bayerische Rundfunk de Munic i a TVE, i s’inicià també en la producció fonogràfica CBS, Frankfurt, 1966-67 El 1967 entrà a treballar a la WDR de Colònia en qualitat de productor i realitzador del departament de televisió musical FS-Musik, del qual passà a ser posteriorment…
José Antonio de la Loma Hernández
Cinematografia
Director, guionista i productor.
Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la…
Rosa Vergés i Coma
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica.
Filla de l’editor Josep Vergés , es llicencià en història de l’art per les universitats de Barcelona i la Sorbona, i al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista S’introduí en el cinema el 1978 com a secretària de rodatge i ajudant de direcció de Vicente Aranda, Josep Anton Salgot, Francesc Betriu, Josep Joan Bigas Luna i Agustí Villaronga Coguionista d’ Un parell d’ous 1984, de Francesc Bellmunt , el 1989 dirigí el llargmetratge Boom Boom , que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1990 i el premi Goya 1991 a la…
,
Jan Baca i Pericot
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Arquitecte, el 1956 s’inicià en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer Barcelona 1933 El 1958 realitzaren Dos quarts de cinc medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC i seleccionat per al concurs anual de la UNICA Fou el principi d’una llarga i brillant trajectòria que al final del 2002 presentava un balanç de 59 títols, alguns sota la marca Pinchus Films 16 medalles d’or i 10 d’argent de la UNICA, i altres guardons rebuts a Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger El 1978 Baca i Garriga presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de Colònia…
Leopold Pomés i Campello

Leopold Pomés i Campello
Cinematografia
Fotografia
Fotògraf, empresari i creador publicitari, realitzador cinematogràfic i gastrònom.
El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia Tant en aquest camp com en el de la publicitat aconseguí una gran projecció gràcies a un esperit innovador que combinava amb un acusat…
,
Lluís Racionero i Grau

Lluís Racionero i Grau
CCMA
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Economista i escriptor en català i castellà.
Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…
, ,
Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví
Arquitectura
Urbanisme
Cinematografia
Arquitecte i urbanista.
Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…
,