Resultats de la cerca

Els primers anys se centraren en la realització de reportatges com ara La Fira de la Perdiu 1980 de totes les danses 1981, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1982 Ja era hora 1982, sobre Pau Casals, i Firacontrast 1982, sobre la Fira de Mostres de Barcelona Però el més interessant de la seva filmografia són els curts argumentals com ara I demà 1983 Joc de temps 1984, basat en la novella de Manuel de Pedrolo Seqüència 1985 Continuïtat 1987 Estimada Núria 1987 Assaig , i Tia Julia 1991, segurament la seva obra més madura Des del 1985, aquests curts…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Manderley Barcelona, Cyrk Films Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JGaray FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Vega Sainz MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Leo Mariño INTERPRETACIÓ Patricia Adriani Irene, Juanjo Puigcorbé Àngel, Àngel Jové David, Rosa Novell Marga, Remei Barrio Charo, Arnau Vilardebò Cantelli, Núria Hosta Júlia, Felip Peña l’oculista ESTRENA Barcelona, 23111987, Madrid, 18031998 PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1986 millor director, Sitges 1986 millor actor, JPuigcorbé Sinopsi Irene,…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988, J Camino…

Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’…

Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles  Aprende y calla 1979 i  El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980  Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981  Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…

Vida Cursà estudis de dramatúrgia i direcció escènica a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona, on conegué l’actriu Carme Elias, amb la qual estigué casat durant alguns anys Després d’escriure i rodar alguns curts amateurs , feu de creatiu publicitari per a diverses agències 1973-83 Parallelament, participà en l’autogestió teatral del Saló Diana, i escriví guions televisius per a la cantant Guillermina Motta Las Guillerminas del Rey Salomón , 1978-79, el grup musical La Trinca No passa res , 1985 i el showman Javier Gurruchaga Viaje con nosotros i El huevo de Colón La seva…

Vida Procedent del cineclubisme, el 1975 ingressà en l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet Consolidà el seu aprenentatge professional amb diversos curts i com a productor executiu dels llargs Més enllà de la passió 1986, Jesús Garay o Solitud 1990-91, Romà Guardiet, aquest últim per a la productora Quasar, de la qual fou cofundador, i també realitzà Una ombra al jardí 1988, premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 al millor director Des del seu primer llarg evidencià una atracció pels thrillers urbans ombrívols i presidits per la violència o la traïció, com Manila 1991, amb el…

Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974 Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940 La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració NIC tingué una àmplia gamma de…

Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977 i el llarg Serenata a la…

Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes El museu s’obrí al públic com a collecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa 1940-2025 i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la collecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998   Exposició de peces al Museu del Joguet de Catalunya sota els…